Germans:
El missatge de l’Evangeli d’avui, tan humà i ple de tendresa, és la descripció d’una forta crisi oberta al cor de dos dels deixebles, i la solució positiva i feliç de la mateixa. Observem el procés i adonem-nos de com el podem fer servir per sortir airosos i beneficiats de situacions semblants.
Aquells homes van restar enfonsats i deprimits a causa dels darrers esdeveniments: el fracàs públic de Jesús, que acabà amb la passió i la mort. Llavors decideixen anar-se’n de Jerusalem. És l’acceptació de la derrota, tot i que les dones han tornat esverades dient que el sepulcre és buit i que uns àngels els han assegurat que ell és viu. Eren suficients motius de reflexió, però, llur estat d’ànim els ha ennuvolat l’enteniment. Sort que s’han mantingut tots dos units, fet que els ajuda a no trencar del tot la relació amb els seus amics i amb el què ha passat: I conversaven entre ells comentant aquests incidents. Tot i això, llur estat d‘ànim era negatiu: Saturaren amb un posat trist. La tristesa és símptoma de la derrota acceptada.
En aquell moment, Jesús mateix els aconseguí i es posà a caminar amb ells. I començà la conversa entre tots tres. En la nostra vida Jesús es posa a caminar amb nosaltres sempre, però més en moments de crisi. Acceptar la seva companyia i obrir-li el cor, exposar-li les nostres preocupacions i escoltar en silenci les seves paraules quan ressonen interiorment en el nostre cor, és l’actitud salvadora per on podem començar la superació de la nostra crisi. Evadir-nos tots sols seria entrar en un pou sense fons, perquè nosaltres no tenim la resposta a l’enigma. La resposta ens ha d’ésser donada i nosaltres hem d’estar a punt per a rebre-la, quan arribi.
Llavors, començant pels llibres de Moisès i seguint pels de tots els profetes, els exposava tots els llocs de les Escriptures que es referien a ell. Nosaltres, en l’Església, lloc d’encontre entre tots els membres de la comunitat, i de la comunitat sencera amb el Senyor, hi trobem el marc adequat per a ésser il·luminats en la fe. Durant l’any, en les celebracions dominicals, ens són exposades les Escriptures i, a la llum d’elles, es dissipen els nostres dubtes i cada vegada la nostra fe es torna més raonable i el nostre cor hi veu més clar. Els dos deixebles, després, ho comprengueren, com es dedueix del seu comentari: ¿No és veritat que els nostres cors s’abrusaven dins nostre mentre ens parlava pel camí i ens obria el sentit de les Escriptures?
Però ells el forçaren pregant-lo: Queda’t amb nosaltres que ja es fa tard i el dia ha començat a declinar. Queda’t amb nosaltres, li diem també en la comunió. Ell es queda, i la seva presència ens acompanya i ens reconforta. La nostra fe s’ha enrobustit: Quan prengué el pa, digué la benedicció, el partí i els el donava, se’ls obriren els ulls i el reconegueren. Llavors mateix s’alçaren de taula i se’n tornaren a Jerusalem.
