Diumenge I de Quaresma (A)

Germans:

L’entrada a la Quaresma ens fa replantejar la nostra situació real, és a dir: l’estat de prova i de temptació en que vivim els homes i les dones d’avui i de sempre. Tot començà amb l’entrada del pecat al món, des dels albors mateixos de la humanitat. I amb el pecat comencen totes les penalitats, que provenen de la lluita per la vida, de la necessitat de prestigi personal i de la urgència d’ésser reconeguts i valorats. D’aquí neixen les divisions i les lluites. Llavors, la vida, submergida en un mar de pecat, és un desfici esgotador, fins a atènyer la darrera penalitat amb el fantasma de la mort.

En aquesta vida ens toca passar pel temps de la temptació i, sovint, amb la caiguda, sofrim l’allunyament de Déu. En si mateix considerat aquest és un estat de desolació, descrit dramàticament en la primera lectura. Ara, però, estem només en el primer acte de la nostra existència.

L’Evangeli ens ha presentat Jesús en el desert, sotmès a les mateixes temptacions que nosaltres, que ell venç amb naturalitat i valentia. Jesús viu unit al Pare pel recolliment i la pregària. La unió amb Déu és la màxima garantia per a superar la temptació; és com la roca on s’estavellen les braves ones de la mar. Jesús viu ancorat en Déu i no troba cabuda en ell ni la temptació de la fam, després d’un llarg dejuni, ni el desig d’ésser reconegut i aplaudit, ni la cobejança de posseir béns d’aquest món. Llavors digué Jesús al temptador: Ves-te’n d’aquí, Satanàs! L’Escriptura diu: Adora el Senyor, el teu Déu, dóna culte a ell tot sol.

Per la seva unió amb el Pare Jesús ha capgirat totalment la situació: Llavors el diable el deixà estar, i vingueren uns àngels per proveir-lo.

Per Jesús, el món dels homes ha entrat en una nova situació. És la que descriu Sant Pau en la seva carta als cristians de Roma: Si per obra d’un home sol ha entrat el pecat al món (…), també per haver estat just un de sol tots els homes són absolts i obtenen la vida (…). Per haver obeït un de sol, esdevindran justos els altres.

Nosaltres estem ara en aquesta nova situació en la que brilla la llum de l’esperança. Units a Jesús per la fe i l’amor formem part de la nova humanitat que, després d’haver superat el mal en la persona d’ell, avança sense parar en el camí del bé i de la vida veritable; ja que rebem en ell aquesta abundància de gràcia, per la qual som justos i hereus de la vida eterna en el seu Regne.

La Quaresma ens convida joiosament a emprendre aquest camí de conversió interior; és a dir: a obrir-nos a Déu; a viure amb l’ànima de cara a Déu i a girar l’esquena a tots els ídols que demanen la nostra prostració i adoració.

D’Amic i Amat
d’Amic i Amat
Visitem els padrins per trobar Jesús
Estimats diocesans,
estimada església d’Urgell,

En aquest diumenge celebrem la V Jornada Mundial dels Avis i dels Ancians amb el lema Feliç aquell que no ha perdut l’esperança! (cf. Sir 14, 2).

És cert que cada comunitat parroquial, cada associació,
D’Amic i Amat
d’Amic i Amat
Coneguem l’església d’Urgell
Estimats diocesans,

estimada església d’Urgell,

Voldria compartir amb vosaltres l’experiència de conèixer la nostra terra, les nostres poblacions i la nostra gent, que -ja des de segles- som hereus de l’antic comtat d’Urgell i aquest, a la vegada, fruit
D’Amic i Amat
d’Amic i Amat
Lectura creativa
Estimats diocesans, estimada església d’Urgell,

Al bell mig de l’estiu, enmig de la calor i de dies de família i de convivència amical, us convido a redescobrir la lectura en família com una eina vertebradora de comunió i de creixement espiritual.

El
D’Amic i Amat
d’Amic i Amat
La communio en l’església d’Urgell
Estimats diocesans, estimada església d’Urgell,

Al començament de l’estiu, us convido a traslladar-nos a finals del primer mil·lenni per conèixer la nostra historia. Com bé sabeu, eren temps difícils per la nostra església diocesana: disputes teològiques,
D’Amic i Amat
d’Amic i Amat
Missioners i apòstols
Estimats diocesans, estimada església d’Urgell,

Els apòstols Pere i Pau ens conviden a contemplar l’església de les primeres comunitats cristianes, concretament l’església de Roma. Una comunitat cristiana perseguida que vivia a l’ombra de l’Imperi i que
next arrow
previous arrow

Darreres Notícies

Agenda