La Catedral de Santa Maria d’Urgell, del segon romànic, fou començada per Sant Ot entre els anys 1116-1122, però l’impuls definitiu el rebé a partir de l’any 1175, quan el mestre d’obres Ramon Lambart es comprometé a coronar l’obra: cloure les voltes i aixecar els campanars, el cimbori i les torres per sobre de les voltes en el termini de set anys. Tanmateix, les guerres i altres malvestats d’aquell tombant de segles impossibilitaren de continuar l’obra de Santa Maria.
Al llarg dels segles, la Catedral no es va lliurar d’afegits, d’acord amb els gustos de les diferents èpoques. Però les restauracions dels anys 1915-1919, 1952-1955, 1967-1973 i l’última intervenció els anys 1996-1999 han fet possible que la Catedral de la Seu aparegui neta i lliure d’afegitons, i que sigui admirada com un dels monuments més purs, més bells i més impressionants del romànic d’arreu del món. L’any 1905, va ser honorada amb el títol i la dignitat de Basílica menor, i el 1931, declarada Monument històric-artístic d’interès nacional.
Val a dir que l’actual Catedral no és pas la primera. Reposa damunt un llit de catedrals enterrades. La primera fou la de Sant Just (segle VI) i seria d’estil visigòtic. Potser d’ella ens ha arribat l’ara de marbre de l’altar actual. Va ser trobada al claustre l’any 1996. La segona catedral, aixecada durant el segle IX, era pre-romànica. La tercera, la de Sant Ermengol, d’estil “primer romànic” fou consagrada l’any 1040. Però cap a l’any 1100 el bisbe Sant Ot la qualificava de “quasi ruïnosa” i demanava donatius per refer-la. L’actual catedral és, doncs, la quarta.