2. Jesús se’l mirà i el va estimar
En el relat evangèlic, sant Marc subratlla que «Jesús, fixant en ell la seva mirada, el va estimar» (Mc 10,21). En la mirada del Senyor hi ha el cor d’aquesta especialíssima trobada i de tota l’experiència cristiana. De fet el cristianisme no és en primer lloc una moral, sinó experiència de Jesucrist, que ens estima personalment, joves o vells, pobres o rics; ens estima també quan li girem l’esquena.
Comentant l’escena, el papa Joan Pau II afegia, adreçat a vosaltres, joves: «Us auguro que experimenteu una mirada així! Us auguro que experimenteu la veritat que ell, el Crist, us mira amb amor!» (Carta als joves, n. 7); un amor, manifestat a la Creu de manera tan plena i total, que fa escriure a sant Pau amb estupor: «Em va estimar i es va entregar ell mateix per mi» (Gal 2,20). «La consciència que el Pare ens ha estimat des de sempre en el seu Fill, que Crist estima cadascú i sempre» -escriu encara el papa Joan Pau II- «es converteix en un punt ferm de suport per a tota la nostra existència humana» (Carta als joves, n. 7) i ens permet superar totes les proves: el descobriment dels nostres pecats, el sofriment, el desànim.
En aquest amor es troba la font de tota la vida cristiana i la raó fonamental de l’evangelització: si veritablement hem trobat Jesús no podem menys que donar testimoniatge seu a tots aquells que encara no han creuat la mirada amb ell!
