ÍNDEX
LA MISSIÓ ECLESIAL EN EL CONTEXT DE LES NACIONS.
ACCIÓ DIPLOMÀTICA DES DEL COR DE L’EVANGELI.
1. La missió de l’Església en el món a la llum de la doctrina conciliar del Vaticà II.
1.1. La Constitució pastoral Gaudium et Spes sobre l’Església en el món actual (7.XII.65) quaranta anys després de la seva promulgació.
1.2. La missió de l’Església en el món.
1.3. Els agents de la missió de l’Església en el món. L’acció diplomàtica.
2. La projecció de la doctrina de la Gaudium et Spes a l’exercici de les funcions del Bisbe d’Urgell com a Copríncep d’Andorra.
2.1. Origen, evolució, caràcters i peculiaritats del Coprincipat del Bisbe d’Urgell.
2.1.1. El senyoriu dominical del Bisbe d’Urgell.
2.1.2. El senyoriu jurisdiccional del Bisbe d’Urgell.
2.1.3. Del senyoriu al cosenyoriu.
2.1.4. Del consenyoriu al coprincipat.
2.1.5. Del coprincipat al coprincipat parlamentari constitucional.
2.2. El coprincipat del Bisbe d’Urgell a la llum de la doctrina de l’Església sobre la seva presència i acció en el món, sobretot de la Gaudium et Spes.
2.2.1. El coprincipat del Bisbe d’Urgell com a poder públic democràtic i com a resultat d’una inculturació protegida per la Santa Seu.
2.2.2. L’acompliment de la missió de l’Església a Andorra.
Conclusió
Institut de Teologia Espiritual de Barcelona
Barcelona, 4 d’octubre de 2005
[1] Cfr. MORA, Gaspar, « La Constitució Gaudium et Spes », en « Concili Vaticà II, Constitucions, Decrets, Declaracions », Barcelona, 2003.(Publicacions de l’Abadia de Montserrat). p.221.
[2] Ibid. p .222.
[3] GS, n. 91
[4] Ibid.
[5] GS, n.43
[6] GS: “En realitat, el misteri de l’home només s’aclareix veritablement en el misteri del Verb encarnat… Crist, el nou Adam, revelant el misteri del Pare i del seu amor, manifesta plenament l’home al mateix home i li descobreix la seva voluntat altíssima” (n. 22).
[7] GS n.10
[8] Cfr. GS Exposició preliminar, nn. 4-10
[9] “El llinatge humà viu avui un període nou de la seva història, caracteritzat per canvis profunds i ràpids…de manera que ja podem parlar d’una veritable transformació social i cultural, que repercuteix també en la vida religiosa” (GS, n. 4).
[10] “…canvis profunds i ràpids, que s’estenen progressivament a tot l’univers” (GS, n.4).
“…el llinatge humà comparteix un mateix destí i ja no es diversifica en històries separades” (GS, n.5).
[11] “Mai la humanitat no ha disposat de tantes riqueses, de tantes possibilitats, de tanta potència econòmica, així i tot, una part ingent dels habitants del món passa fam i miseria i una massa innombrable és totalment analfabeta” (GS, n.4).
[12] “Mitjans nous i més perfeccionats de comunicació social contribueixen a fer conèixer els esdeveniments i a difondre amb la mateixa amplitud i rapidesa les idees i els sentiments, tot provocant reaccions en cadena” (GS n.6).
[13] “…es produeixen canvis cada vegada més profunds en les comunitats locals tradicionals….. S’esten de mica en mica el tipus de societat industrial…. Semblantment augmenten el gust i la reserca de la civilització urbana”.(GS, n.6).
[14] Cfr. GS, n.5
[15] “…multituds cada cop més nombroses s’allunyen de la religió. A diferència del passat, negar Déu o la religió, o bé prescindir-ne, ja no són un fet insòlit i individual; avui sovint és presentat com a una exigència del progrés científic o d’un nou tipus d’humanisme” (GS n.7).
[16] GS, n.91
[17] Jo, 3, 18-20; 14, 18-27.
[18] El Syllabus de Pius IX n’és un paradigma, Cfr. DENZINGER, “Enchiridion Symbolorum” 1700 i ss.
[19] GS n.4
[20] GS n.4: “Ecclesiae officium incumbit signa temporum perscrutandi…”
[21] GS n. 1
[22] GS n.40
[23] GS, n.41
[24] Íb.
[25] GS, n.43
[26] GS, n.44
[27] GS, n.43
[28] GS, n.42
[29] GS, n.2
[30] Cfr. MORA, Gaspar, o.c., 1.2..
[31] GS, n.53
[32] LG, n.23
[33] Cfr. MORA, Gaspar, o.c., 2.1.
[34] “El Concili es mira amb gran respecte tot allò que hi ha de veritable, de bo i de just en les institucions, tan variades que la humanitat s’ha creat i continua creant-se” (GS, n. 42).
[35] JOAN PAU II, Carta amb ocasió de la constitució del Consell Pontifici per a la Cultura, 20 de maig de 1982.
[36] GS, n.43
[37] Ibid.
[38] Cfr. MORA, Gaspar, o.c., 1.2. i 2.3.
[39] GS, n.89
[40] Cfr. GS, n.79
[41] GS, n.43
[42] GS, n.42
[43] “La marginació de les religions, que han contribuït i contribueixen encara a la cultura i a l’humanisme del qual Europa està legítimament orgullosa, em sembla ser alhora una injustícia i un error de perspectiva. Reconèixer un fet històric innegable no significa de cap manera desconèixer l’exigència moderna d’una justa laïcitat dels Estats, i doncs, d’Europa” a JOAN PAU II, Discurs al cos diplomàtic, del 10 de gener de 2002. Text íntegre a “Documents d’Església” nº 783 (1 d’abril de 2002).
[44] “Vull tornar a dir aquí, davant tota la comunitat internacional, que matar en nom de Déu és una blasfèmia i una perversió de la religió” (Íb.)
[45] « Les armes i els atemptats sagnants no seran mai instruments adequats per a fer arribar missatges polítics… »(Ib.)
[46] Ib.
[47] Íb.
[48] Constitució del Principat d’Andorra (en endavant CPA), art. 43,1.
[49] CPA, art. 43,2.
[50] CPA, art. 44,1.
[51] CPA, art. 44,2.
[52] Cfr. BARAUT, Cebrià, “La intervenció carolingia al Bisbat d’Urgell i les seves conseqüències religioses i culturals”, La Seu d’Urgell, 1999.
[53] Cfr. GUILLEMET, Jordi, “Revisió del problema de la Carta Pobla”, en “Butlletí del comité andorrà de ciències històriques”, Andorra, 1987.
[54] BARAUT, Cebrià, « Cartulari de les Valls d’Andorra. Segles IX-XIII », Andorra, 1988, I, p.95-100. Les parròquies andorranes es mencionen com segueix : « … de valle Handorrensis, idest parrochia de Lauredia atque Andorra, cum Sancta Columba, sive illa Maciana atque Hordinaui vel Hencampo sive Kanillaue… ».
[55] Cfr. BARAUT, C., “Cartulari…”, p.109-112.
[56] Cfr. BARAUT, C., “Cartulari…”, p.158-160.
[57] Vegi’s el seu text integre en BARAUT, C., “Cartulari…”, p.192-196.
[58] Vegi’s el seu text íntegre en BARAUT, C., “Cartulari…”, p.220-226.
[59] Veure la decisió del Bisbe d’Urgell, Francesc de Tovià, de creació del Consell General de les Valls, en VALLS I TABERNER, Francesc, “Privilegis i Ordinacions de les Valls pirinenques”, Barcelona, 1920, III, p.477-481.
[60] Veure els textos en BARAUT, C., “Cartulari…”, p.307-315 i 318-319.
[61] Cfr. L’arrest del Consell d’Estat del Rei de 1767 reflecteix aquell pensament: « prétendirent que la Vallée d’Andorre paroissoit être un état mixte, parce qu’elle payoit à Sa Majesté une Redevence annuelle de neuf cent trente-cinq liv. & une pareille redevance à l’Evêque d’Urgel, qui prenoit le titre de Prince d’Andorre, mais cette pretention est sans fondement, attendu que lorsque les Andorrans se sont donnés aux Comtes de Foix, puis à la Navarre, puis à la France, l’evêque d’Urgel a consenti. Les Andorrans font serment de fidelité â Sa Majesté, ils ne le font qu’à Elle, c’est Sa Majesté seule qui leur donne des Loix, des Gouverneurs, des Magistrats des Juges ».
[62] Una Reial Ordre de 1757 expressa clarament la idea de la sobirania de la monarquia espanyola: “los obispos, vasallos del Rey en quien reside, como inseparables de la Real Corona la Suprema Potestad y Administración Mayor de justicia en lugares de la Jurisdicción de sus súbditos y vasallos y por consiguiente en el Valle d’Andorra”.
[63] FITER i ROSSELL, Antoni, “Manual Digest” Andorra, 1987. Edició del Consell General de les Valls.
[64] PUIG, Antoni, “Politar Andorrà”, Andorra, 1983.
[65] “Manual Digest”, Llibre I, capítol XII.
[66] Cfr. BELINGUIER, B., « La condition juridique des Vallées d’Andorre », París, 1970, p.56.
[67] Cfr. RUBIO, J., “El Reinado de Alfonso XII. Problemas iniciales y relaciones con la Santa Sede”, Madrid, 1998.
[68] Cfr. DOUCHET, H., “La Principauté d’Andorre et la question andorrane”, a “Revue Française”, París,1898 ; BRUTAILS, J.C., « Étude critique sur les origines de la question d’Andorre », a « Revue des Pyrenées » Toulouse, 1891 ; TRIAS, J. de D., « Constitución política y personalidad internacional del Principado de Andorra », Barcelona, 1890.
[69] Cfr. BELINGUIER, B., « La condition juridique des Vallées d’Andorre », París, 1970, p.79.
[70] Cfr. MARQUÉS, N., “La reforma de les institucions d’Andorra (1975-1981). Aspectes interns i internacionals”, Lleida, 1989, p.221, nota 605.
[71] Cfr. MARQUÉS, N., o.c. p. 271 i ss.
[72] Ibid. p.282 i ss.
[73] CPA, article 1.3..
[74] Cfr. VACANT, A.- MANGENOT, E.- AMANN, E., “Dictionnaire de Théologie Catholique”, París, 1923, T.II, p.1001-1002.
[75] “…de Loria, de Annora, de la Maçana, de Ordinau, de Canillau, de Encamp..” Cfr. BARAUT, C., “Cartulari…” p. 159-161.
[76] Cfr. BARAUT, C., “Cartulari…”, p. 192-196 i 220-226.
[77] Cfr. VALLS i TABERNER, F., o.c. p.477-483.
[78] Cfr. BARAUT, C., “Cartulari…” p. 318-319.
[79] Ib. p.318-319.
[80] A manera d’exemple l’article IX, 1 del Concordat entre Espanya i la Santa Seu, de 27 d’agost de 1953 i l’article 1.2. del vigent Acord del 3 de gener de 1979.
[81] Cfr. Arxiu Secret Vaticà, “Urgellen. S. Congr. Concilii Relationes” 840.
[82] Carta del Síndic General de les Valls al Sant Pare Pau VIè, de 19 de juliol de 1976 (Arxiu de la Delegació Permanent de la Mitra d’Urgell, 2011119)
[83] Carta del Secretari d’Estat, Cardenal VILLOT al Síndic General de les Valls, de 30 de juliol de 1976 (Arxiu de la Delegació Permanent de la Mitra d’Urgell, 2011133).
[84] GS n.53
[85] Cfr. Discursos del Papa JOAN PAU II a la UNESCO, de 2 de juny de 1980, i a l’ONU, de 5 d’octubre de 1995.
[86] Cfr. MORA, G., o.c., IV.
[87] GS n.53
[88] Cfr. l’anterior apartat 1.2.
[89] Cfr. Més amunt, notes 82 i 83.
[90] Veure més amunt els apartats anteriors 2.1.1. – 2.1.5.
[91] Cfr. MARQUÉS, Nemesi, “Monsenyor Ramon Iglesias Navarri, copríncep d’Andorra (1943-1969)” a “L’Església catalana durant el franquisme (1939-1975)”, vol. I, Barcelona, 2005. MINISTÈRE DES AFFAIRES ÉTRANGÈRES DE LA RÉPUBLIQUE FRANÇAISE (Direction des affaires juridiques), « Note sur le problème du statut international de l’Andorre et de la représentation internationale de ce territoire », citada per ZEMANEK, K., « Le statut international de l’Andorre », Viena, 1980.
[92] Discurs del Síndic General de les Valls en l’Acte de signatura de la Constitució del Principat d’Andorra al Palau Episcopal de La Seu d’Urgell, el 29 d’abril de 1993.
[93] BENET XVI, Discurs al President Carlo Azeglio Ciampi al Quirinal, 24 de juny de 2005.
[94] Fil 4,8-9
[95] Cf. Compendi de la Doctrina Social de l’Església, de 2004, nº 208.