Amb motiu de la celebració del mil·lenari de la consagració de Sant Ermengol com a bisbe d’Urgell (any 1010), al Capítol de canonges de la Catedral i al Sr. Bisbe els semblà bé incloure en ella la reconstrucció de la capella edificada en memòria seva just en el lloc on ell morí el 1035 mentre es construïa el pont damunt del Segre per a facilitar el pas des de la Seu a la Cerdanya. Era una de les moltes obres socials que el Sant promogué.
L’indret pertanyia a la parròquia de Bar. Prop del pont, amb règim de pontatge, aviat degué formar-se el nucli de cases que s’anomenarien “Pont de Bar” i degué construir-se també ben aviat el petit temple en honor del bisbe sant i per al culte de tots el veïns. Era una petita nau d’estil romànic, amb volta de canó i amb una arcada de pedra emmarcant l’absis. L’església sofrí diverses transformacions sobretot en el s. XX. Degué ensorrar-se la volta, no sabem quan, essent reemplaçada per una coberta de fusta. Amb motiu de la construcció de la Central Elèctrica, l’any 1929, es demolí la façana i s’escurçà la nau esbiaixadament a fi d’eixamplar el carrer per a facilitar el pas dels camions, ja que l’antic “Carrer de la Font” era molt estret. El 1936 un escamot del FAI, vingut de La Seu, cremà al mig del pont totes les imatges i objectes de culte de la capella. L’any 1940 es procedí a una nova remodelació, a fi de treure les humitats. El paleta Josep Ambor i Campi, d’Arsèguel, aixecà una paret de totxos prims a uns 20cm. de la paret primitiva i es construí un cor de fusta per a encabir més fidels. A l’altar es col•locaren de nou diverses imatges: St. Ermengol, St. Antoni Abad, St. Sebastià… Després del Concili Vaticà II es construí un nou altar de pedra per a la missa de cara al poble. En aquest lloc sagrat, doncs, durant segles s’hi celebrà l’eucaristia, confessions, batejos, matrimonis i funerals de tots els feligresos. – Quin record entranyable per als que encara
vivim! – Així estaven les coses quan va passar el terrible aiguat la nit del 7 de novembre de 1982. Les cases i eres de vora el riu foren arrabassades: era del Pauet, Manyà (amb forn i premsa), Baster, Rabot, Vicaria, Regató i Tià… La Generalitat, després, amb una dolorosa i potser discutible decisió, ordenà la demolició de quasi totes les cases del poble, les que tocaven a l’església i moltes altres. Els propietaris van rebre les claus d’una nova casa, en el nou poble, però tot plegat va ser un cop molt dur haver de renunciar a l’antic patrimoni!: En inaugurar-se el nou nucli l’any 1988, es procedí, el dia 3 de novembre – avui mateix, donc. fa 25 anys –, a la dedicació de la nova església pel Sr. Bisbe Joan Martí i Alanis . S’hi traslladaren llavors les imatges, la campana i, després, l’altar. L’antiga capella quedà desafectada i, poc a poc, durant tots aquests trenta anys, es malmeteren el teulat, el cor, la façana… En voler fer-hi reparacions aquest estiu, resultà que vigues i comunera de la coberta i fusta del cor s’havien de canviar. Per tant s’ha hagut de fer una intervenció molt més important: teulat i arrebossat de la façana nous, acabament de la paret lateral, repintar l’interior… Ha fet les obres el paleta Josep Campi i Trafí, d’Aristot. En l’absis hem col•locat la reproducció d’un fragment del retaule de la Catedral de La Seu d’Urgell en què hi ha esculpit el moment de la caiguda mortal de Sant Ermengol quan es construïa el pont.
A l’exterior, en un lateral de la façana, amb una placa sobre un senzill monòlit, es recordarà aquesta reconstrucció. Posteriors millores podrien restaurar les parets interiors romàniques i, a l’altre costat del Segre, caldria deixar ben a la vista les restes del mil•lenari pont – l’arrencada del seu arc – i les belles arcades de l’antic camí, a la solana, ara tapat tot pels arbres que durant aquests anys han crescut al llit del riu.
Nota: En nom de la parròquia, aprofito per a donar les gràcies a tots els qui d’una manera o altra han col•laborat per a dur a terme aquesta restauració.