Germans:
Si Déu no té un lloc preeminent enmig de la vida dels homes les tenebres embolcallen la terra i fosques nuvolades cobreixen les nacions. Però Déu té designis de bondat i fa aparèixer sense parar la seva glòria sobre Jerusalem, la ciutat dels elegits, fins que tots els pobles s’apleguin buscant la claror de l’albada, fins que la glòria de Déu ompli la terra i tots els pobles puguin veure amb cor eixamplat el misteri secret: que des d’ara, per l’Evangeli, tots els pobles, en Jesucrist, tenen part en la mateixa herència. Aquest estat de pau i de benestar és el que celebrem en la festa d’avui.
I, perquè es torni realitat palpable, cal que ens alcem, que sortim del nostre ensopiment, que desitgem aquella llum que ja clareja com l’albada. Cal que ens moguem, que obrim els ulls a la revelació que ens és donada. Sant Pau ens diu: Per una revelació he conegut el misteri secret. Però Sant Pau és un home despert, inquiet; un home que no s’acontenta amb mitges tintes, que ho vol tot i està disposat a tot. La revelació ha estat feta, ens és donada, encara que pocs reben el senyal. La sintonia de molts es troba centrada en altres senyals més sorollosos, o llurs antenes estan oxidades. El senyal passa a prop, però ells no el poden captar.
Ben al contrari, els personatges de l’Evangeli d’avui, els mags d‘orient, viuen intensament el fort desig de conèixer la veritat, d’ésser il·luminats, i allò els porta a consultar els llibres, a esbrinar els signes que porten a l’objecte desitjat. Llavors es fa la llum al seu interior per mitjà d’un senyal més significatiu que cap: l’estrella al cel d’orient. El cor els diu que allò porta a algun lloc eminent, comprenen que el temps és arribat, que l’esclat de la glòria de Déu ha tingut lloc recentment. I es posen en camí afrontant qualsevulla dificultat i acceptant les incomoditats i el risc de l’empresa. De cap manera volen esperar, còmodament asseguts i rodejats de comoditat, a que la glòria de Déu els visiti, si vol. Ells aniran a cercar-la i tindran el goig immens de trobar-la.<
A vegades ens queixem que la llum del Senyor no ens visita, o que Déu no ens escolta ni ens fa cas. Però nosaltres no hem agafat les Escriptures, ni hem cercat i llegit un llibre adequat, ni hem consultat ningú. En altres paraules: no hem après a escoltar els nostres interlocutors i, encara menys, la veu interior de l’Esperit. Mantenim les finestres tancades i ens queixem que no ens arriba la llum. No hem après a descobrir els signes dels temps pels que Déu parla amb veu alta, i ens conformem a dir que el nostre món i nosaltres mateixos anem malament.
Prenem agosaradament l’actitud dels mags de la paràbola i assolirem com ells aquell mateix corprenent resultat: La seva alegria en veure allà l’esrtella, va ser immensa.