Discurs del Sant Pare a la Sagrada Família

Traducció no oficial en català

[Original en castellà]

Germans i germanes en Nostre Senyor Jesucrist,

Ahir, a Porto Alegre, Brasil, va tenir lloc la cerimònia de beatificació de la Serventa de Déu Maria Bàrbara de la Santíssima Trinitat, fundadora de la Congregació de les Germanes de l’Immaculat Cor de Maria. Que la fe profunda i la caritat ardent amb què ella va seguir Crist suscitin en molts el desig de lliurar per complet la seva vida a la major glòria de Déu i al servei generós dels germans, especialment dels més pobres i necessitats.

Avui, he tingut el goig enorme de dedicar aquest temple a qui sent Fill de l’Altíssim s anorreà fent-se home i, a l’empara de Josep i Maria, en el silenci de la llar de Natzaret, ens ha ensenyat sense paraules la dignitat i el valor primordial del matrimoni i la família, esperança de la humanitat, en la qual la vida troba acollida, des de la seva concepció al seu declivi natural. Ens ha ensenyat també que tota l’Església, escoltant i complint la seva Paraula, es converteix en la seva Família. I, més encara, ens ha encomanat ser llavor de fraternitat que, sembrada en tots els cors, encoratgi l esperança.

Imbuït de la devoció a la Sagrada Família de Natzaret, que va difondre entre el poble català Sant Josep Manyanet, el geni d’Antoni Gaudí, inspirat per l ardor de la seva fe cristiana, va aconseguir convertir aquest temple en una lloança a Déu feta en pedra. Una lloança a Déu que, com en el naixement de Crist, tingués com a protagonistes les persones més humils i senzilles. En efecte, Gaudí, amb la seva obra, pretenia portar l’Evangeli a tot el poble. Per això, va concebre els tres pòrtics de l exterior del temple com una catequesi sobre Jesucrist, com un gran rosari, que és la pregària dels senzills, en el qual es poden contemplar els misteris de goig, de dolor i de glòria de Nostre Senyor. Però també, i en col·laboració amb el rector Gil Parés, va dissenyar i va finançar amb els seus propis estalvis la creació d una escola per als fills dels paletes i per als nens de les famílies més humils del barri, llavors un suburbi marginat de Barcelona. Feia així realitat la convicció que expressava amb aquestes paraules: “Els pobres sempre han de trobar acollida en el temple, que és la caritat cristiana”.

[Original en català]

Aquest matí també ha estat per a Mi motiu de satisfacció poder declarar aquest temple com a Basílica Menor. En ell, homes i dones de tots els continents admiren la façana del Naixement.

Ara, nosaltres, meditem el Misteri de l Encarnació i adrecem la nostra pregària a la Mare de Déu amb les paraules de l Àngel, i li confiem la nostra vida i la de tota l Església, i li demanem, al mateix temps, el do de la pau per a tots els homes de bona voluntat.