9. Com a Canà de Galilea
Canà és una població de Galilea. Una simple boda que s’hi celebrà fa uns dos mil anys ha arribat fins a nosaltres i forma part de la memòria col·lectiva dels cristians[40]. Tot s’originà per una feliç pensada dels nuvis: van convidar a la festa, juntament amb Jesús, la seva mare Maria. I va arribar el moment crític: havien calculat malament i, a mig convit, se’ls va acabar el vi. Quin fracàs en el petit marc social dels joves contraents i de les seves famílies! Aleshores es va veure la transcendència d’aquella invitació. Maria va intervenir. S’adreçà simplement a Jesús: “No tenen vi”. I als cambrers: “Feu tot el que Ell us digui”. Uns moments després, un vi d’alta qualitat corria per les taules del banquet i, amb ell, l’alegria.
Montserrat ha estat sempre, per als ciutadans d’aquesta terra, una festa, un convit. Tots hi hem trobat, des de petits, la presència propera i entranyable de Maria que convida a la pregària del cor. Els monjos de Sant Benet, al llarg d’una història mil·lenària, han anant enriquint Montserrat amb els dons de la contemplació, de la litúrgia, de la cultura, de l’acolliment. La fe catòlica hi té gust de pa de casa.
Tant de bo en la celebració del 125è. aniversari del patronatge de la Moreneta sobre Catalunya, les nostres deu Esglésies Diocesanes, amb totes les seves comunitats, amb les seves famílies, amb tots els seus membres… invitessin de bell nou Jesús amb la seva mare Maria a fer-se presents en els nostres cors, en les nostres tasques, en tota la vida del país. Tant de bo seguíssim la veu de Maria que, assenyalant-nos Jesús, ens diu a tots: “Feu tot el que Ell us digui”[41]. Entraríem en el segle XXI amb tota l’aigua de les nostres il·lusions i esperances, dels nostres projectes i dels nostres problemes, dels nostres valors i del nostre pecat, transformats en el vi generós de la gràcia de Déu.
Els Bisbes de Catalunya
Febrer de 2007
