Germans molt estimats, en el Senyor:
Hi ha gestes que semblen impossibles de realitzar fins que algú, posant en acció tota la seva força i destresa, ho aconsegueix. Posem per cas l’escalada als cims més alts de l’Everest, quan es va aconseguir per primera vegada; o quan es bat un rècord mundial de velocitat o de resistència en alguns esports; o com, quan Colón va aconseguir travessar l’Atlàntic fins arribar a descobrir el Nou Món. Quan admirem semblants èxits, exclamem: ¡Per tant, això és possible! Amb tot, les que, en el seu temps van semblar gestes impensables, en els nostres dies són habituals i possibles per a molts.
Aquí és quan veiem Maria, la Mare de Jesús, com capdavantera triomfant de la més gran aventura humana: la d’arribar a la pròpia glorificació, en el regne de Déu, després d’haver vençut tots els esculls de la mar tempestuosa de la vida present. Celebrant l’Assumpció gloriosa de Maria podem exclamar, plens d’entusiasme: ¡Aquell triomf és possible, ja que una d’entre nosaltres ho ha aconseguit! En l’Assumpció de Maria veiem el model plenament realitzat del projecte de Déu sobre la humanitat sencera. El camí per on s’arriba és Jesús, que ha superat en si mateix tots els obstacles, ja que, així com per la degradació de l’home va venir la mort, també per l’exaltació de l’Home -Jesús vindrà la resurrecció, conforme a allò que escrigué Sant Pau en la seva carta als corintis: Ja que la mort vingué per un home, també per un home vindrà la resurrecció dels morts.
Crist és l’heroi vencedor i nosaltres els beneficiaris de la seva obra. La primera de tots, Maria. Usant el símil dels escaladors, Jesús és el primer de la cordada; després d’ell, Maria, i a continuació, tots nosaltres. Si volem aconseguir el triomf, no podem desfer-nos de la cordada i caminar per compte propi. La cordada espiritual d’alpinistes que ens uneix a Crist és l’Església, la família dels cridats a la salvació, que encara no hem arribat a la meta.
La primera lectura ens ha parlat del drac, que significa les forces del mal presents en el món, on vivim. Ha parlat de la dona referint-se a Maria i també a l’Església. El drac va voler devorar al fill de la dona, però el fill va ser atret cap al tron de Déu, la qual cosa va tenir lloc quan les forces del mal havien intentat devorar Jesús; i aquest els va ser arrabassat per la resurrecció. Diu l’Apocalipsi que la dona va fugir al desert. Per la dona podem entendre ara l’Església, la Comunitat dels seguidors de Jesús, a qui correspon, mentrestant, d’ocupar el seu lloc en el desert d’aquest món, seguint els passos del Fill i de la seva Mare.
Peregrinant per aquest desert, vivim sempre protegits per Déu que ens salva, com va salvar Jesús i Maria, i mira amb amor la nostra petitesa de fills desvalguts, com va mirar la petitesa de la seva serventa Maria, perquè l’amor que té als qui creuen en ell s’estén de generació en generació.
Que aquesta festa serveixi d’estímul per a la nostra fe i confiança i ens ajudi a viure fermament units a la nostra comunitat parroquial i a tota l’Església, perquè, junts, seguint a la gloriosa Mare de Jesús, puguem acompanyar-la en el seu triomf en la glòria del Pare, del Fill i de l’Esperit.
