Estimats germans:
Quina sort tan gran, la nostra! Si poguéssim contagiar el món sencer amb la convicció ferma de la nostra fe! Si, almenys, tinguéssim el do de comunicar a les persones més pròximes i a les que més estimem allò que sentim aquesta nit, allò que és llum de la nostra vida i resposta de tots els nostres interrogants!
Perquè ens hem reunit per a celebrar el fet més important de tota la historia del món: la Resurrecció de Jesucrist. Al nostre temps, hi ha molta gent del tot desorientada -per suposat de bona fe i a causa de la ignorància religiosa- pel que fa al després d’aquesta vida. Per a nosaltres que creiem gràcies al testimoni dels apòstols, tramès fins a nosaltres per la paraula escrita de la Bíblia i per la tradició cristiana, la resposta és clara. Una resposta que no hem descobert amb el nostre esforç, sinó que ens ha estat donada directament per Déu, no amb unes paraules de promesa, sinó amb un fet real, que és primícia del que Déu vol per a tota la humanitat: La resurrecció de Jesús.
Allò que Déu ha obrat en Jesucrist canvia totalment la història humana. Ara ja sabem què ha de passar al final: el mateix que ha passat amb Jesús, després que ell ha assumit la nostra humanitat i ha estat constituït model i primícia del nostre destí. Sant Pau ho ha dit amb gran entusiasme i amb una gratitud immensa. Va escriure: Queda ben clar. L’home que érem abans ha estat crucificat amb ell, perquè el cos pecador perdi el seu domini, i d’ara endavant no siguem esclaus del pecat (…) I si hem mort amb Crist, creiem que també viurem amb ell. I sabem que Crist, un cop ressuscitat d’entre els morts, ja no mor més, la mort ja no té cap poder sobre ell. (…) I si nosaltres hem estat plantats vora d’ell per aquesta mort semblant a la seva, també hem ser-ho per la resurrecció.
Tota la humanitat, doncs, està destinada a participar de la nova vida de Jesús ressuscitat, encara que no ho sàpiga. Molta gent, havent perdut el contacte amb aquest anunci joiós a causa del seu orgull i d’una supina ignorància religiosa, viu confosa entre especulacions absurdes sobre el més enllà. Uns pensen que després de la mort no hi ha res, altres creuen en la reencarnació, mentre que uns altres pensen que alguna cosa hi ha d’haver, però que no en tenim notícia.
Enmig d’una confusió tan gran, nosaltres hem d’ésser testimonis, amb la vida i amb la paraula, d’allò que ens ha estat tramès i que creiem amb tot el cor: Jesús ha ressuscitat i nosaltres també ressuscitarem. És una veritat sobre la que no tenim dubtes, perquè ens fonamentem en la fermesa de la fe i perquè sabem de qui ens hem fiat.
