En dues ocasions, almenys, al llarg de l’any, la comunitat cristiana diocesana fem memòria dels germans malalts. Una és la Jornada mundial del malalt, l’11 de febrer, memòria de la Mare de Déu de Lourdes, i l’altra és la Pasqua del malalt, que varia de dates segons s’escau la Pasqua i que a Urgell celebrarem enguany el dissabte 12 de maig a Vielha, Vall d’Aran, amb una trobada de germanor, i en les celebracions eucarístiques d’aquell diumenge pasqual, amb una memòria per tots els qui formen la pastoral de la salut.
Una activitat aquesta, la Pastoral de la Salut, que agrupa sacerdots, religiosos i laics, presidits i ajudats en nom del Bisbe per la Delegada diocesana de Pastoral de la Salut, -que a Urgell és una religiosa, la Gna. Montserrat Font, de la Sda. Família d’Urgell. Aquest àmbit pastoral té com a objecte oferir salut i salvació, realitzant la seva missió en la trobada amb el malalt, amb la seva família, i amb els professionals de la salut, per tal de donar resposta cristiana eclesial al dolor, al sofriment, a la discapacitat, a l’agonia, a la mort, al dol, i sempre treballant per la defensa de la vida i per la dignitat de les persones.
El Papa Benet XVI ens ofereix per a la Jornada del Malalt 2012 un lema, “Aixeca’t i vés-te’n: la teva fe t’ha salvat” (Lc 17,19), i una bella reflexió sobre la força guaridora de la fe i dels sagraments que tenen més a veure amb el moment de feblesa que vivim quan estem malalts: la unció dels malalts, la reconciliació i l’eucaristia. Comenta l’encontre de Jesús amb els deu leprosos, un signe de la seva predilecció particular pels malalts, i com “en l’encontre amb Ell, poden experimentar realment que qui creu no està mai sol! Déu, per mitjà del seu Fill, no ens abandona en les nostres angoixes i patiments, és al nostre costat, ens ajuda a portar-los i vol guarir el nostre cor allí on és més profund (cf. Mc 2,1-12).” I remarca el valor immens del perdó i l’abraçada amb el Pare, així com la unió real amb Crist mort i ressuscitat, present en l’Eucaristia.
La unció dels malalts, el sagrament més específic per als malalts, no ha de ser considerat un sagrament menor. Atendre i tenir cura pastoral dels malalts “és senyal de la tendresa de Déu amb els qui pateixen, i beneficia també espiritualment els sacerdots i tota la comunitat cristiana, sabent que tot allò que es fa al més petit, es fa a Jesús mateix (cf. Mt 25,40). L’oli dels malalts amb el qual els ungim perquè rebin el perdó dels seus pecats, la força en les lluites i el do de recobrar la salut si és la voluntat de Déu, el beneeix el bisbe a la Missa Crismal, “dins” mateix de la pregària eucarística, just abans de la gran doxologia final (per Ell, amb Ell i en Ell…), recordant en aquell moment els malalts, beneint l’oli i unint-lo, significativament, a la poderosíssima força del Crist Eucaristia.
Animem els malalts familiars i amics que coneixem a cercar en la fe i els sagraments de l’Església, aquella àncora segura que els serà força guaridora i sosteniment de la seva esperança. I demanem als sacerdots i als seus col•laboradors de la pastoral de la salut que els visitin i acostin als sagraments, sense pors ni elitismes, sabent que són el tresor que Jesús va voler regalar als petits i als febles. “El metge, no el necessiten els qui estan bons, sinó els qui estan malalts. No he vingut a cridar els justos, sinó els pecadors” (Mc 2,16-17).