Del 7 a l’11 de gener he pogut participar un any més de l’Encontre dels Bisbes de les Conferències Episcopals d’Europa i Amèrica en suport als cristians de Terra Santa. Aquesta era la 12ª reunió, sempre sostinguda per la Santa Seu, en solidaritat amb la comunitat cristiana i per compartir la vida pastoral de les Esglésies locals. Torno molt impactat pels germans de Gaza, tan heroics. La fe que manifesten els cristians de Terra Santa és sempre un gran estímul per a tots els pelegrins, però al mateix temps es pot percebre com l’ocupació i la inseguretat, la por i la frustració, dominen arreu la vida de les persones en aquella Terra que Jesús tant estimà. Com diem els Bisbes en el Comunicat final, culpar els altres és abdicar de la pròpia responsabilitat i una manca del lideratge que el poble necessita. Cal ser alhora proisraelià i propalestí. Això comporta estar a favor de la justícia per a tothom, el fruit veritable de la qual és una pau perdurable: “La pau serà fruit de la justícia” (Isaïes 32,17).
En aquests moments és clau la represa del diàleg entre l’Autoritat Palestina i Israel. Són programàtiques les paraules del Papa Benet XVI al Cos Diplomàtic el passat dia 9 de gener, quan va expressar la seva esperança que aquest diàleg “es mantingui i condueixi vers una pau duradora que garanteixi el dret dels dos pobles a viure amb seguretat en Estats sobirans i dins de fronteres segures i internacionalment reconegudes”. Per això cal obtenir urgentment un acord negociat. Que el diàleg es vegi amenaçat i minat per l’extremisme i la intolerància dels altres, realitat més que evident en les actituds, judicis i accions de massa persones en el món d’avui, això preocupa tothom. Per aquest motiu, fem una crida a la tolerància i al lideratge valent, capaç de mostrar el perdó i la humilitat, per promoure una coexistència pacífica.
Malgrat els greus problemes que hem escoltat i descobert en aquesta Trobada, la nostra fe ens dóna esperança i valorem els indicis esperançadors que hem trobat, com ara la trobada de les Esglésies en ocasió del Sínode de l’Orient Mitjà; el creixent nombre de pelegrins; la cooperació interreligiosa i la cordialitat que hem experimentat a Galilea i que són un exemple per a tots; els projectes de construcció d’habitatges per part del Patriarcat Llatí i la Custòdia de Terra Santa; els esforços humanitaris de les organitzacions catòliques, juntament amb una altra sèrie d’iniciatives pràctiques, educatives i culturals, per a ajudar la comunitat local, a les quals cal donar suport; els avenços aconseguits en les negociacions entre Israel i la Santa Seu. Sobretot, la nostra esperança es nodreix amb el testimoni permanent de les comunitats cristianes amb les quals hem compartit i celebrat la nostra fe a Gaza, Nablus, Jerusalem i Galilea. Especialment a Gaza he experimentat com la fe és una gran força per als heroics cristians que mantenen el llevat de la presència testimonial en aquell lloc, santificat per la Sagrada Família en la seva fugida a Egipte.
Caldria que els líders polítics d’Israel i Palestina, i dels nostres propis països occidentals, demostressin major coratge, determinació i creativitat perquè es puguin fer realitat les expectatives de la majoria amb vista a una autèntica coexistència pacífica i a una profunda obertura als altres. Estimem i preguem per tots els habitants de la Terra Santa i especialment per als germans en la fe.