L’endemà, dissabte, ens esperava un altre instant de gran fraternitat i comunió a Cuatro Vientos. Abans, però, al matí els pelegrins arribats de Catalunya celebràrem l’Eucaristia, en català, a la Basílica de San Lorenzo del Escorial, i tot seguit compartírem el dinar amb l’Arquebisbe d’Urgell, que ens agraí la feina feta i ens esperonà a continuar gaudint intensament d’aquesta experiència irrepetible. I ja a la tarda, l’autocar ens atansa a Cuatro Vientos per participar en la vetlla de pregària, compartida amb una multitud incontable de joves arribats de tots els racons del planeta. La meteorologia ens jugà una mala passada, però res no ens pot fer desistir de la nostra voluntat de ser a prop del Sant Pare, ni res tampoc no ens pot arrabasar el goig profund de sentir-nos més units que mai a ell i a tots els cristians del món en el si de l’Església universal.
Finalment, després de passar la nit al ras, compartint vivències amb els altres joves, diumenge al matí l’Eucaristia presidida pel Sant Pare va ser el colofó perfecte per a cinc dies de convivència amarats d’un intens sentiment de joia i de germanor en Crist. Cinc dies que no oblidarem mai, malgrat esperem ja amb impaciència la propera celebració de la JMJ.
El tres de setembre vinent, al Santuari del Sant Crist de Balaguer, tindrà lloc a partir de les 10 del matí una jornada festiva i d’acció de gràcies per aquests dies viscuts tant a Madrid com a les diferents poblacions del nostre Bisbat en les jornades d’acollida prèvies.