Els col•legis ja comencen el seu treball, les institucions reprenen activitats i també les parròquies iniciem el nou curs 2011-12, després d’un breu parèntesi de l’estiu, però que entre nosaltres també és pastoralment actiu. Ens cal començar les activitats apostòliques amb ànims renovats, sense pors, amb una gran confiança que el “Regne de Déu ja és enmig nostre“, i que “s’obre pas amb força“…
Què ens cal als qui tornem a sortir a sembrar per fidelitat al Senyor?:
• tornar a sortir, i sortir de nosaltres mateixos, sempre cap enfora, cap a la missió universal tan necessària, envers els qui encara no coneixen Crist, i envers els qui el coneixen, però estan esmorteïts en la fe i no l’estimen prou… Sortir amb el cor i els braços oberts envers el món que Déu estima tant, sense rondinar de tots els mals que s’hi donen avui.
• amb alegria, superant la por i els desànims, la temença al fracàs, els miraments pel què diran o pensaran els altres… Potser portem llàgrimes als ulls, com diu el salmista, però tornarem cantant d’alegria portant a coll les garbes de la collita. Crist ens ho diu contínuament: “No tingueu por!“.
• ser sembradors, sortir a sembrar. Una tasca plena d’esperança. Se sembra amb l’esperança de collir. I nosaltres som treballadors de la vinya del Senyor que sortim a sembrar, ha de ser el nostre “ofici”, sembrar sempre la bondat, i contrarestar el mal amb el bé.
• creure en la potencialitat de la llavor, ja que sembrem una llavor que és el mateix Crist, la seva Paraula i el seu Amor. La llavor és molt bona, malgrat que fructifiqui segons diverses maneres. Hem d’estar confiadament convençuts que Crist farà la seva acció de misericòrdia i de gràcia en els cors on arribi per la nostra sembra.
• acollir primer nosaltres la Paraula que després anunciarem. Conèixer millor aquesta Paraula, llegir-la, pregar-la, rumiar-la, fer-la el nostre aliment… i trobar mitjans nous de fer-la arribar a joves i grans, als qui no l’han sentida però sabem que l’anhelen.
• esperar i pregar amb confiança, perquè la sembra fructifiqui. L’Esperit Sant misteriosament “sense que nosaltres sapiguem com“, farà que la llavor vagi creixent. En els infants i joves, en persones que desconeixem… un dia donarà fruit allò que ara sembrem. Ha de ser el nostre convenciment i l’hem d’enfortir en contacte íntim i amical amb el Crist.
• viure-ho en l’Eucaristia, perquè l’Eucaristia és el Pa de Vida per als qui han d’anunciar Jesucrist al món. Que tot ho visquem des de l’Eucaristia i que ho portem a l’Eucaristia.
• hem d’anar en comunitat, de dos en dos com deia Jesús, en comunió amb l’Església. No sóc jo sol qui ho ha de fer tot. La comunitat està amb cadascun dels sembradors, i els uns ajuden els altres. Som coresponsables de l’anunci i ens hem d’estimar i complementar.
• testimoniar amb la vida allò que creiem i anunciem, només així el món creurà, els qui ens vegin s’interrogaran per allò que diem i proposem. Un cristià apòstol és un testimoni creïble de Crist, el seu Senyor, amb obres d’amor i de justícia, amb la coherència i l’autenticitat que vénen del Senyor…
Bon inici de curs i que Déu beneeixi la nostra missió pastoral!
