“Junts cerquem un món millor” fou el subtítol de la Jornada que va comptar amb la participació de Mons. Melchor Sánchez de Toca, subsecretari del Consell Pontifici de la Cultura, l’escriptor i periodista Antoni Puigverd, i el Dr. Francesc Torralba, Director de la Càtedra de Pensament Cristià d’Urgell. S’indicava així que amb tots els homes i dones de bona voluntat estem compromesos a millorar el món. Tant si estem més o menys “indignats” amb com va actualment, junts podem canviar el món en la bona direcció d’acollir i fer present el Regne de Déu, l’únic que omple de sentit i continguts les esperances dels humans i l’únic que sacia la fam d’amor etern de tota persona.
Des de molts sectors de la societat es palesa una clara manca de voluntat de diàleg sobre el tema de Déu i la fe, i per això és més important que mai. Així ho reclama insistentment el Papa Benet XVI quan diu: “Penso que l’Església hauria d’obrir també avui una mena d’“Atri dels gentils” on els homes puguin entrar en contacte d’alguna manera amb Déu sense conèixer-lo i abans que hagin trobat la via d’accés al seu misteri, al servei del qual està la vida interna de l’Església. Al diàleg amb les religions s’ha d’afegir avui sobretot el diàleg amb aquells per a qui la religió és quelcom estrany, per a qui Déu és desconegut i que, malgrat això, no voldrien estar simplement sense Déu, sinó apropar-se a Ell, almenys com a Desconegut”.
Aquesta proposta del Sant Pare, és una decisió valenta, perquè planteja en l’àgora de la modernitat com la fe i la raó no tan sols no són contradictòries, sinó que es necessiten mútuament. No és fàcil, aquest diàleg. Caldrà superar primer el dilema d’un fals progressisme que ens obliga a triar entre Déu i llibertat, i caldrà superar la temptació d’edulcorar o dissimular la pròpia identitat. Si més no, cal començar per enderrocar o almenys rebaixar els murs que ens barren la possibilitat de parlar, i sobretot bastir ponts entre tot allò que ens uneix, per tal de cercar tots plegats la veritat en un món més just, on les persones siguin respectades en la seva dignitat. Haurà de ser un espai alhora sagrat i obert a tothom; i això és important perquè mostra que la proposta del Sant Pare no és una simple invitació al diàleg, sinó que es tracta d’obrir un “espai sagrat” dins l’Església per a acollir creients i no creients i aprendre els uns dels altres. Aquest diàleg no és només entre els grans filòsofs i teòlegs, entre la gent de la gran cultura i els científics o artistes importants, sinó que passa pels “patis” més propers a nosaltres -les famílies, els amics…-, on podem oferir humilment el nostre testimoniatge i la nostra proposta de “sentit” a tots els qui la necessiten i la cerquen. Aquesta és la preocupació pastoral del Papa que hem de fer també nostra. Demanem-ho a l’Esperit que tot ho renova!