“Veniu a Mi tots els qui esteu cansats i afeixugats; Jo us faré reposar” (Mt 11,28). Necessitem prendre alè, reposar en Crist, revisar els llaços afectius i de responsabilitat, especialment amb els qui més estimem i valorem. Encara (!) la família és el més valorat a les enquestes socials. Amb tot, el ritme de vida de moltes famílies durant l’any no afavoreix l’escolta i la reflexió tranquil•la, o poder passar llargues estones junts. Cadascun dels membres de la família té els seus horaris, les seves obligacions, les pròpies aficions, i tot i veure’ns quotidianament, si no s’hi està una mica atent, poden passar les setmanes i els mesos molt ràpidament, sense compartir suficientment moments que enriqueixin la relació i que permetin entendre millor allò que els uns i els altres estem vivint; allò que l’altre és per a mi. En aquest sentit, l’estiu es presenta com una bona oportunitat per a donar a la família l’espai i el temps que es mereix, i procurar que ens deixem il•luminar millor pels valors de l’Evangeli de Jesús. Segurament sentir que creixem en l’amor entre tots els membres de la família és clau per a unes vacances reals i ben aprofitades; ben “cristianes”!
En ocasió de la Primera Jornada Nacional de les Famílies Catòliques Croates, Benet XVI afirmà a Zagreb: «Les famílies cristianes són un mitjà decisiu per a l’educació en la fe, per a l’edificació de l’Església com a comunió i per a la seva presència missionera en les més diverses situacions de la vida». I subratllà que «la família cristiana és un signe especial de la presència i de l’amor de Crist, i que està cridada a donar una contribució específica i insubstituïble a l’evangelització», ja que com a primera via de transmissió de la fe «també avui té grans possibilitats per a l’evangelització en diferents àmbits» (5.6.2011).
Els infants i joves, així com també els adults que s’han “refredat” com a cristians, a l’escalf d’una família on es viu l’humanisme i la fe amb normalitat i coherència, han de poder fer experiència personal de Déu i experiència de la maduresa humana així com de l’Església com a comunitat viva dels deixebles de Jesús. Per això, és important que en família es trobin els moments per a compartir vivències, sobretot, i per pregar plegats, llegir junts l’Evangeli, comentar el més rellevant del curs ja acabat o de les vacances i els estudis que vindran, de les feines i les dificultats actuals,… Per dialogar amb obertura sobre els grans temes a la llum de la persona i de l’ensenyament de Jesús i del Magisteri de l’Església, per recollir, avui, el tresor de la pròpia família i del propi poble, que és “la” història que ens interessa més a tots. Hem de demanar a Déu l’art de saber “re-passar” (re-visitar, diria el novel·lista catòlic Evelyn Waugh) aquestes qüestions amb esperit constructiu, així com posar, en tot, una guspira de llum evangèlica i d’alegria i humor en les converses amb els petits i amb els joves, narrant vivències, i sobretot el propi testimoniatge de fe. Mostrar amb fets que la fe ens fa viure “d’una altra manera” que la del món pagà.
Aprofitem aquest temps d’estiu per a cercar ocasions on la família es pugui escoltar i retrobar com a comunitat viva on es creix en l’amor i en la fe. La família cristiana té necessitat de l’Església per a acomplir la seva missió, però també és veritat que l’Església té necessitat de les famílies per a dur a terme la seva tasca. Bon estiu a tots! Que siguin autènticament dies de descans “en Crist”, i de refer els ponts entre els matrimonis i els membres de la família!
+Joan-Enric Vives, Arquebisbe d’Urgell