Germans:
Avui celebrem la vinguda de l’Esperit Sant sobre els Apòstols amb la festa litúrgica anomenada Pentecosta. El llenguatge popular ha coneguda també aquesta solemnitat amb el nom de Pasqua granada, en correspondència a la Pasqua florida -la de resurrecció- perquè, amb la vinguda de l’Esperit Sant, s’han fet accessibles als fidels els fruits de la redempció obrada per Jesús. Amb aquesta solemnitat es clou el temps pasqual.
Els apòstols estaven tots junts (en la disgregació l’Esperit Sant no hauria baixat) i la llur actitud era d’espera confiada (ningú que no espera confiadament no rebrà la visita del Senyor); i es començaren a veure els signes de la presència: la ventada violenta i les llengües de foc. El vent és signe de moviment, perquè entenguem que la presència de Déu és activa, ho remou tot, desvetlla de l’ensopiment i trenca les branques seques de la vida dels homes. El foc és símbol de calor, d’entusiasme, d’amor.
I quedaren plens de l’Esperit Sant. L’Esperit, que el llibre del Gènesi presenta aletejant sobre les aigües en temps de la creació, ara aleteja en el cor d’aquells homes per una nova creació, la del Regne nou anunciat per Jesús. És l’Esperit Sant que es comença a moure entre les consciències de les primeres comunitats i acompanya l’Església des dels seus inicis i durant el transcurs dels segles.
I començaren a expressar-se en diverses llengües. S’entén que, il·luminats per l’Esperit Sant, són capaços de dir allò que pot entendre tota persona de bona voluntat. S’acompleix el que Jesús havia esmentat: Us dono gràcies, Pare, perquè heu revelat als petits i als humils el que heu amagat als savis i als entesos. És la transmissió de la saviesa divina als nets de cor, als humils, als pobres en l’esperit, als pacífics. En poques paraules: als elegits de Déu.
Sant Pau ha arribat a la conclusió que tot progrés cap al descobriment de la veritat és un do de l’Esperit Sant; fins al punt que no podem arribar a fer l’acte de fe sense aquell ajut. La frase de Sant Pau és aquesta: Ningú no pot confessar que Jesús és el Senyor si no és per un do de l’Esperit Sant. Nosaltres els primers tenim dret al do promès, ja que hem estat batejats en un sol Esperit per formar un sol cos i a tots ens ha esta donat com a beguda el mateix Esperit. Encara que formem un sol cos, amb Crist per cap, els dons que rebem són diversos. Posats de part nostra el desig i la bona voluntat, l’Esperit distribueix els dons com ell vol, a cadascú segons les pròpies condicions i la missió que ha d’exercir en la comunitat. Ara mateix, al nostre temps, l’Esperit està a la porta esperant poder-se donar. De la nostra obertura i disponibilitat depèn tot.
