Germans:
La paraula ascensió ve del verb ascendir, que vol dir elevar-se, pujar de grau o de condició, gràcies al propi esforç i mereixement. En el cas d’aquesta festa ens recorda que, segons el Nou Testament, Jesús s’elevà d’aquest món al Pare, per la seva pròpia força i virtut, portant-se’n amb ell el tresor dels valors humans i espirituals que havia viscut a la terra. Amb aquell fet tota la seva obra quedava enlairada a l’altura de Déu. Des de la dreta del Pare, tot el que havia pensat i estimat, predicat i obrat, va ésser enlairat al nivell de Déu i enriquit infinitament.
Mentre vivia en aquest món la seva vida i la seva obra havia estat com la sembra de la llavor, feta amb cansament i suor. L’Ascensió venia ser com la collita generosa i abundant. Jesús mai no s’havia desentès del que tenia entre mans, ni que fos curar un leprós o escoltar i perdonar un pecador, o fer llargues caminades per tal de dur la Bona Notícia a llogarets apartats, o passar nits en vetlla pregant el Pare. S’havia preocupat dels assumptes terrenals com quan alimentà una multitud, o quan estimava els marginats i els pobres sotmesos a una deplorable condició. Tot parlant del Regne dels cels treballava amb totes les seves forces per procurar el benestar a la terra de tots els que acudien a ell.
Arribat el moment, confià als apòstols la missió que ell havia de deixar, per anar al Pare. Els prometé que no els deixaria sols. Els va dir: Espereu aquí la promesa del Pare que vau sentir dels meus llavis. (…) Vosaltres d’aquí a pocs dies sereu batejats amb l’Esperit Sant. I, una vegada reconfortats per l’Esperit Sant, els va donar el manament d’anar a convertir tots els pobles, batejant-los (…) i ensenyant-los a guardar tot el que ell els havia manat.
Demanem i procurem per a nosaltres allò mateix que demanava Sant Pau per als cristians d’Èfes: Que ens concedeixi els dons espirituals d’una comprensió profunda, (…) que il·lumini la mirada interior del nostre cor perquè coneguem a quina esperança ens ha cridat, quines riqueses de glòria ens té reservades.
Ens convé, també, tenir clar per la fe, quin és el projecte de Déu sobre nosaltres, emmirallant-nos en la història sencera de Jesús. Cal que entenguem que ni la terra ho és tot, i el cel res, com pensen alguns; però que tampoc és veritat allò que pensen uns altres: que el cel ho és tot, i la terra, res.
La veritat completa serà assumir de debò que el cel ja es fa present damunt la terra per la pràctica de l’amor solidari i gratuït; i que la llavor necessària de tot el que esperem l’anem sembrant a mesura que som fidels a la veritat i a la justícia, i ens mantenim units al Pare per l’esperança certa de la glòria que ens ha promès.
