El Concili Vaticà II va donar un gran impuls al coneixement, la lectura i la difusió de la Sagrada Escriptura, i ho va fer en un text molt important, la Constitució sobre la “Revelació divina” (Dei verbum). S’hi diu: “Va plaure a Déu de revelar-se ell mateix i de fer conèixer el misteri de la seva voluntat, parlant als homes com a amics seus. Aquesta revelació es va realitzar amb fets i paraules íntimament enllaçats, i resplendeix en Crist, mediador i plenitud de la revelació” (DV 2).
És sobretot a través de la litúrgia que tot el Poble de Déu té el seu contacte habitual i s’enriqueix amb el tresor de la Bíblia. A cada Eucaristia escoltem en llengua vernacle les Sagrades Escriptures, les meditem, hi responem amb els nostres cants de lloança, i aquella Paraula -que és Crist- se’ns fa realment present, encarnada, en el sagrament eucarístic que mengem tot seguit. Per això parlem de la doble taula que ens para Déu mateix i que ens alimenta com a fills seus: taula de la Paraula i taula de l’Eucaristia. Probablement és la reforma més important del Concili Vaticà II, que ha facilitat la traducció en la llengua del poble, la promoció de l’amor a les Sagrades Escriptures i l’ampliació de la coneixença per part dels fidels de tots els llibres revelats.
Déu ens parla a través de la Bíblia, i podem creure que la seva veu ens arriba, si fem silenci, si preguem, si l’escoltem amb la fe de l’Església, si ens deixem interpel•lar per aquesta veu. A través d’unes paraules humanes, Déu continua parlant-nos, dialogant amb nosaltres. I Déu ens parla a través de tota la Bíblia, Antic i Nou Testament, fent-nos conèixer el seu projecte sobre l’ésser humà i sobre el món. Aquesta unitat de tota l’Escriptura sagrada impedeix que aïllem uns passatges d’uns altres o que ens quedem amb veritats separades, o que només recerquem les que ens donen el que ja voldríem escoltar.