Hi ha a l’Evangeli el text tan suggerent dels quatre “voluntaris” amics d’un paralític (Mc 2,1-12) que, en veure que estava tan plena la casa on Jesús predicava, i volent portar fins als seus peus el seu amic perquè el curés, amb la fe que els movia van saber improvisar i trobar solucions, van obrir el sostre per despenjar el malalt i així el Senyor el pogué alliberar dels pecats i guarir la seva paràlisi. Podrien ser patrons dels voluntaris! Quanta feina que fan les persones que no es mouen per diners, sinó per fe i per amistat, per ajudar i fer un servei. Tots ens hauríem d’animar a ser voluntaris en algun camp, i donar una part de nosaltres mateixos, amb esperit d’amor al proïsme.
Precisament la Unió Europea (UE) ha declarat aquest any 2011 com a Any Europeu del Voluntariat, sota el lema “Fes-te voluntari, marca la diferència!”. Una diferència que ja estan realitzant més de 100 milions d’europeus i més de 600.000 catalans que estan compromesos amb activitats de voluntariat i experiències solidàries per millorar la societat. Segons l'”Estudi sobre el voluntariat a la UE” hi hauria entre 92 i 94 milions d’adults compromesos en el voluntariat a la UE, que representen prop del 23% dels europeus de més de 15 anys. Això juga un gran paper en el reforçament de la societat civil i de la democràcia. I els cristians ho veiem com una manera de viure “la cultura de la gratuïtat” (Joan Pau II) i de ser servidors dels germans, a semblança del Crist. Pensem només en els milers de catequistes, monitors, gent de Càritas, Mans Unides, ajudants dels malalts i la gent gran, dels presos, reforç escolar, solidaritat amb roba i altres, bancs d’aliments, petites ajudes en les tasques parroquials, guies de les esglésies, etc. Gràcies al compromís i a la dedicació del voluntariat, es poden realitzar multitud de serveis que seria impossible si haguessin de ser remunerats, i alhora moltes persones que viuen situacions de dificultat troben així qui els ajudi.
Entre els objectius de l’Any del voluntariat destaquen: afavorir la col•laboració de tots els agents socials implicats, incloent-hi les institucions educatives, les empreses i els mitjans de comunicació; i potenciar la formació i el reconeixement social de l’activitat voluntària, per incentivar la promoció del voluntariat, especialment, entre la gent jove. Serà així com es promouran els valors de participació, servei i solidaritat.
El voluntariat, un veritable signe dels temps, sempre ha existit i forma part de l’herència cultural cristiana de la societat. Els Governs tenen la temptació d’usar els voluntaris per tal de desprendre’s de certes responsabilitats que els són confiades per la llei. Per més que el voluntariat estigui al cor del missatge cristià, no és missió de l’Església com a tal, garantir el benestar dels ciutadans sinó un deure de l’Estat i de la societat. L’Església no és una ONG ni un organisme humanitari més, i el perill més gran encara, fóra que els cristians acabéssim substituint l’experiència de la fe en Déu per un humanisme. El voluntari cristià està arrelat en Déu, en el Déu que és amor, i ha d’estar relligat amb la persona de Crist. Com deia Benet XVI als voluntaris (Viena, Discurs 9.9.2007): “L’oració a Déu és camí per sortir de la ideologia o de la resignació davant la magnitud de la necessitat (…) En els compromisos de voluntariat entra en joc la dimensió clau de la imatge cristiana de Déu i de l’home: l’amor a Déu i l’amor al proïsme”.
