Jornada mundial per les Missions

Amb el lema “Voldríem veure Jesús” (Jo 12,21) celebrem en aquest diumenge la Jornada mundial per les missions i els missioners (DOMUND). Rere cada missioner hi ha un gran amor. Amor a la tasca missionera que l’Església realitza amb generositat arreu del món i, sobretot, amor a les noves comunitats que l’Esperit Sant desvetlla i fa créixer misteriosament. Tot perquè la resurrecció sigui anunciada, tot perquè puguin “veure Jesús”, que equival a creure en Ell. Tot perquè Déu sigui conegut, lloat, estimat i servit. I perquè tots es puguin reconèixer estimats pel Déu que és Amor, i puguin alegrar-se de la seva dignitat inalienable com a fills de Déu.

Enguany es compleixen els vint anys que el Sant Pare Joan Pau II ens regalava una esplèndida encíclica sobre la Missió, Redemptoris Missio, (“La missió de Crist Redemptor confiada a l’Església…”) de desembre de 1990, que tant ha ajudat a renovar l’impuls missioner que ja havien desvetllat Pius XII i Joan XXIII, el Concili Vaticà II i Pau VI. Rellegint Redemptoris Missio trobem les grans afirmacions programàtiques de Joan Pau II sempre vàlides per a la missió eclesial: “La missió renova l’Església, reforça la fe i la identitat cristiana, dóna nou entusiasme i noves motivacions. La fe s’enforteix donant-la! La nova evangelització dels pobles cristians trobarà inspiració i suport en el compromís per la missió universal (…) L’evangelització missionera constitueix el primer servei que l’Església pot prestar a cada home i a la humanitat sencera en el món actual. Crist revela plenament l’home al mateix home.” (RM nº 2).

Amb aquest esperit de servei missioner marxà cap a Xina el gran jesuïta italià P. Matteo Ricci (Macerata 1552-Pequín 1610), en procés de beatificació reobert recentment, i que tant va fer per inculturar la fe en les tradicions mil•lenàries del poble xinès. Enguany es compleixen els 400 anys de la seva mort. Fou anomenat pels xinesos “l’home savi d’occident” i molts l’han vist com l’intermediari cultural més destacat de tots els temps entre la Xina i l’Occident. Va compondre uns 20 llibres, científics, de religió i de temes morals. Com a astrònom va preparar un calendari més exacte, importantíssim en la vida del poble xinès, va predir eclipsis i confeccionar mapes, i va introduir grans desenvolupaments en matemàtiques. El 1600 va publicar els primers mapes de la Xina coneguts a Occident, va traduir els Quatre Llibres de Confuci al llatí i va idear el primer sistema per transcriure l’idioma xinès en lletres romanes. I tot per poder “guanyar-los” per a Crist, com diu Sant Pau… Ell sempre volgué ser un missioner, i d’aquí naixia el seu amor científic i les seves aportacions a fer de pont amb la cultura europea on s’havia radicat fins llavors l’anunci evangèlic. L’Església continua fent aquest treball cultural amb esperit missioner, arrelant-se així en totes les cultures de la terra que expressen l’ànima humana i la grandesa del Creador que l’ha feta.

Estimem les missions i les joves Esglésies d’arreu del món! Preguem perquè el seu treball doni fruits de vida perdurable, que arreu ens esforcem per viure un ecumenisme veritable, ja que en els llocs de missió és on encara es veu més necessària la unitat de tots els cristians, i sostinguem amb les nostres ajudes els treballs missioners dels germans que han donat la vida perquè Jesucrist sigui conegut i estimat, perquè la seva Resurrecció sigui testimoniada.

Compartir