Estimats germans:
És Pasqua, la més gran de les solemnitats litúrgiques. En el carrer tal vegada es dóna més fastuositat a la diada de Nadal, quan vam celebrar el començament del camí terrenal de Jesús, per allò de la tendresa humana del Nen; però, en la Litúrgia, la Pasqua té un privilegi evident, per tractar-se de l’arribada a terme, de l’èxit aconseguit, del triomf i la apoteosi de la missió de Jesús.
Avui celebrem el pas de Jesús a la seva glòria divina a través de la persecució, la passió i la mort. És el que coneixem amb el nom de Misteri Pascual: la unitat indissoluble entre la vida, lliurada amb generositat inaudita sense estalviar-se cap sofriment, i l’entrada triomfal a la glòria del Pare. Un misteri en el qual també nosaltres i el món sencer viu immers. ¡Quanta passió i mort, diàriament, en el món! Les notícies d’aquests dies parlen de massa morts en carretera, raó per la qual, un gran nombre de famílies de la nostra terra, passen el seu divendres de dolor, essent avui Pasqua. En els hospitals moltes persones de totes les edats duen la creu de la malaltia, i moltes famílies, també en el nostre país, viuen en la pobresa per falta de treball o per altres circumstàncies; mentre que en el tercer món, són incomptables les persones que pugen avui mateix el seu camí del calvari. Per aquestes i altres raons ens cal acompanyar Jesús en la seva resurrecció i entendre que ell ha donat sentit i ha obert una porta de sortida a unes situacions tan doloroses, fent-se un de nosaltres i carregant com pròpies les tribulacions de tots.
Una llum divina ha esclatat a la meitat de la tenebra del dolor humà amb la Resurrecció de Crist. Per a nosaltres és difícil creure i més encara entendre la resurrecció. També els amics de Jesús van tenir dificultats, com hem pogut veure amb Maria Magdalena qui, trobant el sepulcre obert i buit, ni tan sols va sospitar que Jesús havia ressuscitat, per més que ell ho havia promès formalment. La resurrecció d’un mort està fora de les nostres categories de pensament. De no ser així, ¿com seria possible que Maria no ho veiés clar des del primer moment?
Quan Pere i Joan van arribar al sepulcre, ens ha dit l’evangeli: Llavors va entrar també l’altre deixeble, que havia arribat primer al sepulcre; ho veié i cregué. Fins aquell moment encara no havien entès que, segons les Escriptures, Jesús havia de ressuscitar d’entre els morts.
Avui, dia de Pasqua, ¿hem entès, germans, com Joan, que Jesús ha ressuscitat d’entre els morts? Aquí entendre vol dir creure. No significa veure-ho clar com una cosa lògica demostrada per la raó. No es tracta d’entendre com va ocórrer, sinó d’acceptar per la fe un esdeveniment inexplicable per a nosaltres, però possible per al poder infinit de Déu. Creure i acceptar la resurrecció de Jesús és la nostra salvació, perquè així com per la seva vida, passió i mort Jesús ha fet seves totes les situacions humanes; també per la seva resurrecció ha fet nostres la seva nova vida i la seva glòria. Acceptar la resurrecció de Jesús significa entendre la nostra vida com un tot que, passant per circumstàncies plaents i d’altres de doloroses, resta oberta a la nova vida i a la glòria amb ell. Entenent això estarem en condicions d’acceptar el que Sant Pau ens ha dit en la carta d’avui: Germans: Ja que heu ressuscitat juntament amb Crist, cerqueu allò que és de dalt, on hi ha Crist, assegut a la dreta de Déu; estimeu allò que é de dalt, no allò que és de la terra. Obrim, germans, l’ull de la fe perquè pugui dir-se de cada un de nosaltres: ho veié i cregué.
