Tot l’Amor de Jesús es concentra en aquests dies sants que rememorem perquè es gravin en el nostre cor: és reconegut pels infants i uns pocs seguidors, quan entra humil a Jerusalem; el trobem acollit i a gust a Betània, a casa dels amics; pregant al Temple i preparant els detalls de la Pasqua; essent dolorosament traït per un dels íntims; amor que es dóna en el seu Cos i la seva Sang, per a la vida del món; rentant els peus i escollint uns amics perquè facin el seu memorial i perquè siguin u, com el Pare i Ell són u. És l’Amor que prega abandonat a Getsemaní, veient que el calze que el Pare li ofereix és dur i terrible, perquè carrega sobre seu tot el pecat i el mal del món; amor que viu la frisança d’acollir tots els pecadors en el seu Cor; ha de veure com les autoritats es volen desfer d’Ell, que sempre ha estimat tothom amb un amor dolç, pur i incondicional; amor que puja decididament a la Creu, coronat d’espines i assotat; que dóna tota la seva vida com un sacrifici en rescat de tots. Amor silenciós en una sepultura “nova”, que acull la Vida que no pot morir, i que triomfa de la mort. Un Amor fet Vida Nova que continua vessant-se en els nostres cors per l’Esperit Sant que ens ha estat donat pel baptisme. Ara sí que ho sabem: Crist està viu, Ell és l’Amor, l’Amor crucificat, l’únic digne de fe!
Us animo a acollir aquests dies de Setmana Santa Jesús crucificat i abandonat que és el model exemplar d’amor als germans. “La seva mort en creu abandonat és la seva altíssima, divina i heroica lliçó del que és l’amor… Ningú no és més pobre que Ell. Ell, després d’haver perdut quasi tots els seus deixebles, després d’haver lliurat la seva Mare, va donar també la vida per nosaltres i va tenir la terrible sensació que fins el seu Pare l’abandonava. Mirant-lo a Ell, comprenem que cal donar-ho o postposar-ho tot per amor als germans… Mirant-lo a Ell, que se sent abandonat per Déu, és possible qualsevol renúncia que ens reclami l’amor als germans” (Chiara Lubich).
Tot ens ha de conduir aquests dies a “creure en l’amor de Déu”, i a renovar la nostra fe en l’amor que fa feliç, l’amor humil i feble que es deixa crucificar. Déu ens estima a cadascú immensament ¿m’ho crec? Durant aquests dies, “veurem” aquest Amor foll per la vida dels fills. És l’Amor del Pare que brilla i es revela en la Creu de Jesús, abandonat. Déu és amor, i acollint l’amor som feliços de veritat. Us animo a viure tots l’Amor de Jesucrist, a pregar més, a escoltar la Paraula de Déu proclamada, a menjar el seu Pa i identificar-nos amb “Aquell que van traspassar”, i a aprendre de nou que si el Senyor i el Mestre ens ha rentat els peus, abaixant-se per Amor fins a donar la Vida, també nosaltres ho hem de fer els uns als altres (cf. Jo 13,14). Que la Pasqua ens porti a un amor més gran, i que tothom pugui veure Crist a través de les nostres pobres vides. Que Déu, en aquests dies sants, ens uneixi al seu Fill Jesucrist que, Ressuscitat, és enmig de nosaltres!