Amics i germans:
Jesús havia estat convidat a unes noces, a Canà de Galilea. També havia estat convidada Maria, la seva mare. Jesús i Maria, amb una intensitat diferent, aproximen la presència de Déu onsevulla que estiguin, i, on està Déu, allí hi ha amor, gràcia, miracle; perquè Déu és tot bé, tota veritat i tota riquesa. Quan el sol desplega els seus daurats raigs per l’horitzó, la terra que els rep s’il·lumina i s’escalfa i, sota aquests efectes, es revifa la vegetació i es posa en moviment la vida amb la finalitat de produir el seu fruit. Quan Déu s’apropa amorosament a una persona o a una comunitat, el bé, la pau i la felicitat creixen manifestament en els cors, fins llavors, potser, adormits.
És, clarament, el procés d’esperança que proclama el profeta Isaïes, quan escriu: Per l’amor de Sió no vull callar, no vull reposar per Jerusalem fins que aparegui com un raig de llum el seu bé, i la seva salvació com una torxa encesa. Els altres pobles veuran el teu bé, tots els reis veuran la teva glòria i et donaran un nom nou que els llavis del Senyor designaran.
Quan el Senyor s’apropa al seu poble, les manifestacions de l’Esperit brollen en cada persona en forma de carismes diferents: uns reben el do de la fe; uns altres, el de donar salut als malalts; uns altres reben el do de fer miracles; a uns altres se’ls dóna el carisma de servir al proïsme necessitat; alguns reben el do d’entendre la paraula de Déu i altres, el d’explicar-la fructíferament.
Existeix especialment un mitjà, únic per la seva eficàcia, que Déu ha elegit per a fer-se present i proper als homes i per a comunicar-se íntimament amb ells: la humanitat de Jesucrist. L’obra de Déu arriba al cor del món per aquella santa humanitat i, secundàriament, per la presència de Maria, la mare de Jesús. ¡No sabien bé els nuvis de Canà a qui havien convidat a les seves noces! Tal com s’acostuma, els devien convidar per tenir amb ells algun vincle de sang o d’amistat. En aquells temps Jesús no havia fet encara cap miracle, i ningú no coneixia encara la importància real de la seva persona.
Jesús va acceptar la invitació perquè estava a favor de les relacions i vincles humans cordials i sincers, i perquè se sentiria còmode amb la bondat i les altres bones disposicions de la família en qüestió. Així de naturalment, Jesús, sense saber-ho ells, va aproximar Déu als amfitrions de tan entranyable festa i a tots els convidats sense excepció. I es va fer el miracle per intercessió de la seva mare, Maria.
El relat de l’Evangeli d’avui és una cridada a la nostra atenció perquè ens aproximem el més possible a la humanitat de Jesús, interessant-nos per conèixer millor dia a dia la seva trajectòria humana, estimant amb fervor d’amics la seva vida humana, escoltant la seva paraula humana. Després d’això, podrem escoltar com dites per a nosaltres aquelles paraules de Jesús a l’apòstol Felip: Qui em veu a mi, Felip, veu el Pare que m’ha enviat. Llavors, vivint en intimitat amb ell, ens donarà a conèixer i sentir la seva condició divina i obrarà en nosaltres els miracles de conversió i santificació que siguin necessaris.
