En aquest diumenge que tota l’Església gira els ulls i la pregària vers les Esglésies joves i vers tants missioners i missioneres que treballen per anunciar la seva fe, l’Església ens proposa un lema ben suggerent: “La Paraula, llum per als pobles“. És perquè descobrim que la Paraula de Déu és llum de les nostres vides, però que ha de ser-ho també per a tot el món. Hem de tenir el neguit que a tots els arribi aquesta llum. Pobles, nacions i cultures estan tots cridats a deixar-se purificar i il·luminar per Jesucrist, la Paraula eterna del Pare i la Llum de les nacions. Ell és “l’únic Mitjancer entre Déu i els homes” (1 Tm 2,5).
Qui voldria deixar cecs els qui encara no han trobat la llum? Nosaltres sabem per experiència que sense Jesús que ens il•lumini, som com cecs. L’escena evangèlica del cec de naixement (Jo 9) ens interpel·la. Jesús s’acosta a aquell jove cec de naixement i el guareix, el posa en camí, i el fa créixer, també a partir de les disputes amb els qui no volen creure en Jesús, fins que aquell cec el reconeix com a Senyor i “Fill de l’home“. L’escena culmina quan finalment li diu: “Crec, Senyor!” i l’adora (Jo 9,38). Tot un procés “missioner” que avui, Diada del Domund, és el referent per a la donació evangelitzadora que tota l’Església ha rebut com una gran missió en cada època i en cada situació humana. A tots hem de fer arribar la llum de la fe. Sant Francesc Coll, que diumenge passat el Papa canonitzava a Roma, ens és un exemple proper per no cansar-nos mai de ser missioners, de donar testimoni, d’estimar, de parlar, pregar i acompanyar els qui, a prop nostre, no creuen o viuen poc la seva fe.
Avui preguem i acompanyem amb la nostra oració i la nostra col•lecta els missioners d’arreu del món, perquè no els manqui la nostra companyia, interès, i comunió eclesial. Tots units formem el Cos de Crist a la terra, que continua predicant, testimoniant i estimant, “perquè el món cregui” (Jo 17,21).
Ens cal prendre major consciència que, a imatge de Jesús, el Fill estimat “a qui el Pare ha consagrat i enviat al món” (Jo 10,36), tots els qui Déu ha cridat pel baptisme a la fe, i ha confirmat amb el do de l’Esperit Sant, també són consagrats i enviats al món. Això val per a tot deixeble, i de forma especial per als preveres i consagrats, cridats a seguir el Crist de més a prop. Tots estem cridats a acollir la Bona nova de l’Evangeli i a anunciar-la amb nou ardor.
El Sant Pare Benet XVI ha dit recentment: “Es tracta de rellançar l’esperit missioner, no per por al futur, sinó perquè l’Església és una realitat dinàmica i el veritable deixeble de Jesucrist gaudeix transmetent gratuïtament als altres la seva divina Paraula i compartint amb ells l’amor que brolla del seu costat obert a la creu (…) Cal convocar totes les forces vives de les diòcesis, perquè caminin des de Crist irradiant sempre la llum del seu rostre, en particular als germans que, potser per sentir-se poc valorats o no prou atesos en les seves necessitats espirituals i materials, busquen en d’altres experiències religioses respostes a les seves inquietuds” (19.05.2009). Molts cerquen, encara que no sempre ho diguin. Hem de saber mostrar-los la riquesa que nosaltres hem trobat i vivim. Aquest és el secret i el convenciment íntim de la missió.