El Sínode de Bisbes del proppassat mes d’octubre precisament va tractar sobre “la Paraula de Déu en la vida i la missió de l’Església”, ensenyant que la Paraula de Déu l’hem d’entendre en tota la seva amplitud i riquesa.
1.- Per un cantó la Paraula té un rostre, és persona, és Jesucrist mateix, el Verb que existia dels del principi, i que és Déu (cf. Jo 1,1; He 1,2). 2.- També la Paraula és la Sagrada Escriptura, que conté la Paraula de Déu però no l’esgota, per això el cristianisme no és ben bé una religió del llibre, però sí que ensenya “fermament, amb fidelitat i sense error, la veritat que Déu volgué que fos consignada en les Sagrades Escriptures per la nostra salvació” (Vaticà II, Dei Verbum, 11). 3.- I en un tercer nivell la Paraula de Déu és el que l’Església transmet quan predica, celebra els sagraments i dóna testimoni amb la vida, especialment amb l’amor radical i el martiri. D’aquesta Paraula viu l’home, i durant la Quaresma ho hem de captar de nou, amb major compromís.
Un moment privilegiat per a la vivència de la Paraula -segons el Sínode- ha de ser la litúrgia i la participació en l’Eucaristia, especialment el diumenge, quan es manifesta que el poble de Déu viu del “pa de vida que ofereix la taula de la paraula de Déu i del Cos de Crist”, les dues taules parades (D.V. 21). Cadascú ha de revisar la seva participació en l’escolta atenta de les lectures. I els predicadors d’homilies ho han de fer amb convicció i força, cercant explicar què diuen les lectures, què li diuen al propi predicador, per després dir-ho a la comunitat, tenint en compte la seva situació concreta. Que la Paraula interpel•li tothom, començant pel mateix predicador. Dins les celebracions, els qui llegeixen les lectures han de preparar-s’hi bé, no només per a llegir correctament, sinó per fer-ho amb la unció que es requereix.
Hem de valorar la lectura personal i comunitària de la Bíblia, especialment dels Evangelis i dels altres escrits del Nou Testament, així com els salms i els llibres de la Llei i dels Profetes de l’Antic Testament. Però no una lectura qualsevol. El Sínode ha valorat especialment la “lectura orant” i assídua (o “lectio divina”) de la Paraula de Déu, que fa tot un procés d’oració amb el text: “llegir, meditar, pregar i contemplar”, i alguns encara hi afegeixen, “actuar” amb compromís concret, perquè esdevingui realitat el doble amor a Déu i al proïsme.
Recordava Benet XVI a l’homilia de clausura del Sínode que “la tasca prioritària de l’Església a l’inici d’aquest nou mil•lenni, consisteix primer que res a alimentar-se de la Paraula de Déu, per fer eficaç el compromís de la nova evangelització, de l’anunci de l’Evangeli en el nostre temps… Cal traduir en gestos d’amor la Paraula escoltada, perquè només així esdevé creïble l’anunci de l’Evangeli, malgrat les fragilitats humanes que marquen les persones. Això exigeix un coneixement més íntim de Crist i una escolta sempre dòcil de la seva Paraula”. Lectura, pregària i acció! Mirem de recomençar-ho ja durant aquesta Quaresma!