Comença solemnement la Quaresma, camí de la Pasqua, temps degràcia que ens ajuda a reviure els quaranta dies de dejuni que el Senyor va passar al desert abans de començar la seva missió pública. El Sant Pare Benet XVI ha centrat el seu tradicional Missatge de Quaresma en el fet que “Jesús dejunà quaranta dies i quaranta nits, i al final tenia fam” (Mt 4,2), i ens ha ofert una reflexió molt suggerent sobre el dejuni que us resumeixo.
Les Sagrades Escriptures i tota la tradició cristiana ensenyen que el dejuni és una gran ajuda per a evitar el pecat i tot el que hi indueix. Per això, en la història de la Salvació trobem en més d’una ocasió la invitació a dejunar, i el Missatge fa un repàs del que en diuen les Escriptures i els Sants Pares. En els nostres dies, sembla que la pràctica del dejuni ha perdut una mica el seu valor espiritual i ha adquirit més aviat, en una cultura marcada per la recerca del benestar material, el valor d’una mesura terapèutica per a l’atenció del cos. És clar que dejunar col•labora al benestar físic, però per als creients és, en primer lloc, una «teràpia» per a guarir tot el que els impedeix conformar-se a la voluntat de Déu. Pau VIè. situava el dejuni en el context de la crida de tot cristià a no «viure per a si mateix, sinó per a aquell que el va estimar i es va lliurar per ell, i a viure també per als germans». La Quaresma hauria de ser una bona ocasió per a mortificar l’egoisme i obrir el cor a l’amor de Déu i del proïsme, manament primer i més gran de la nova llei i compendi de tot l’Evangeli (cf. Mt 22,34-40). Aquest és el dejuni que Déu vol.
El dejuni contribueix a donar unitat a la persona, cos i ànima, ajudant-la a evitar el pecat i a acréixer la intimitat amb el Senyor. Privar-se de l’aliment material que nodreix el cos facilita una disposició interior a escoltar Crist i a nodrir-se de la seva Paraula de salvació. Al mateix temps, el dejuni ens ajuda a prendre consciència de la situació en què viuen molts dels nostres germans. Dejunar per voluntat pròpia ens ajuda a conrear l’estil del Bon Samarità, que s’inclina i socorre el germà que pateix. En escollir lliurement privar-nos de quelcom per ajudar els altres, demostrem concretament que el proïsme que passa dificultats no ens és un estrany.
Precisament per a mantenir viva aquesta actitud d’acolliment i d’atenció envers els germans, el Papa demana que intensifiquem la pràctica del dejuni personal i comunitari, tenint cura així mateix de l’escolta de la Paraula de Déu, de l’oració i de l’almoina. Aquest va ser, des del principi, l’estil de la comunitat cristiana, on es feien col•lectes especials i s’invitava els fidels a donar als pobres el que, gràcies al dejuni, s’havia recollit. El dejuni té com a finalitat última ajudar-nos a fer el do total d’un mateix a Déu (cf. Joan Pau II Veritatis splendor 21). Hem d’allunyar tot el que distreu l’esperit i per intensificar el que alimenta l’ànima i l’obre a l’amor de Déu i del proïsme. I el Papa pensa, especialment, en un major interès per la pregària, en la lectura feta oració, en el sagrament de la reconciliació i en la participació activa en l’eucaristia, sobretot en la santa missa dominical. Entrem amb aquestes disposicions interiors en el clima penitencial de la Quaresma!