El meu camí vocacional va començar a casa, en la meva família. La meva àvia, que ja és finada, em va ensenyar a resar. I els meus avis, portant-me a l’església, van plantar en el meu cor la primera llavor del sacerdoci.
Ja de petit, sentia curiositat per l’Eucaristia. Fins i tot jugava a fer de “capellà” amb els meus amics. Ara entenc que Déu ja em preparava per a una missió més gran.
A l’institut, el meu desig de ser capellà va créixer, però ho guardava en secret. Un dia, la germana Pinky, encarregada del dormitori, em va preguntar directament: “Vols ser capellà?” Em va sorprendre que endevinés el meu secret… i vaig dir que sí.
Però en acabar, no vaig entrar al seminari. Vaig estudiar enginyeria a la universitat. La meva vocació, però, no es va apagar. Un company em va convidar a un retir, i la crida es va refermar.
Llavors vaig deixar la carrera i vaig entrar al seminari a Manila.
Després d’uns anys de formació, vaig passar una crisi vocacional i vaig decidir marxar. Vaig tornar a casa, vaig fer de mestre i vaig cuidar la meva mare, que havia patit un vessament cerebral.
Em sentia buit. En un retir, el difunt bisbe Sorra em va animar a continuar si Déu em cridava. Així que vaig ingressar en un monestir, amb els Germans Menors de Sant Joan Baptista. Hi vaig fer de mestre, d’administrador, i fins i tot vaig gestionar la granja. Però després de pregar i discernir, vaig comprendre que la vida religiosa no era per a mi. Amb direcció espiritual, vaig demanar permís per marxar.
Llavors vaig conèixer Mossèn Jerrick, que em va convidar a la seva diòcesi, aquí a Catalunya. Alhora, també havia sol·licitat l’ingrés a l’Ordinariat Militar de les Filipines.
Vaig resar demanant un senyal: la primera carta que rebés indicaria on em volia Déu. Va arribar primer la carta de Mn. Gabriel, acceptant-me per a aquesta diòcesi. I l’endemà mateix, va arribar l’altra acceptació.
I aquí em teniu. Vaig venir a Catalunya sense saber la llengua. Ara començo el meu quart any, fa més d’un any que vaig ser ordenat diaca, i cada dia aprenc més la llengua i la cultura d’aquesta terra estimada.
Que el Bon Déu ens beneeixi a tots. I us demano que reseu per mi. Moltes gràcies.
