La imatge de la Verge del Claustre, patrona de Guissona, tornarà a lluir al Camí dels Degotalls de Montserrat després de diversos anys d’absència. Aquest diumenge 18 de gener, prop d’una cinquantena de fidels del municipi es desplaçaran en autocar fins a Montserrat per participar en l’acte.
La jornada s’iniciarà amb la celebració de la missa conventual a l’Abadia de Montserrat, presidida per Mons. Josep Lluís Serrano, bisbe d’Urgell. Tot seguit, al Camí dels Degotalls, tindrà lloc la benedicció de la nova majòlica, amb la presència de membres de la comunitat grecocatòlica de Guissona.
L’origen d’aquesta restitució es remunta al temporal Glòria, que entre els dies 19 i 21 de gener de 2020 va provocar una important esllavissada a Montserrat i va destruir completament l’espai on, des de feia dècades, hi havia la majòlica de la Mare de Déu del Claustre realitzada als anys vuitanta. La iniciativa de retornar la imatge al camí va sorgir de Claustre Prats i del seu marit Joan Garcia, que, en constatar la pèrdua de la majòlica, van impulsar el projecte amb el suport de la parròquia.
Segons explica Joan Garcia al full parroquial del 21 de desembre de 2025, “l’any passat, en una visita al monestir i tot passejant pel camí, vam comprovar que al lloc on hi havia la Mare de Déu ara només s’hi veia un llarg mur de formigó. Vam parlar amb Mn. Ramon Balagué i ens vam desplaçar a Montserrat (prèvia sol·licitud al monestir) per conèixer quins passos havíem de seguir per tornar a col·locar la Verge al seu lloc. Ens van facilitar el protocol corresponent i ens vam posar en contacte amb la Fina Esteve Via, ceramista que viu a Can Fontanals (Avinyonet del Penedès), que va acceptar la proposta”.
El projecte va requerir diverses fases de treball: la ceràmica es va recollir el 5 de setembre, es va presentar durant la Missa Major del dia 8 i va romandre uns dies a l’església parroquial de Guissona perquè els fidels la poguessin contemplar. La primera setmana de desembre es va construir el monòlit de pedra que acull la majòlica, obra del paleta ucraïnès Oleg Pankiv, mentre que Josep Ribera va fixar la majòlica al mur. La nova imatge manté l’estructura i els elements identificadors de l’anterior, com el campanar i el portal de l’Àngel, preservant l’esperit original i el vincle amb la tradició mariana de Catalunya.
