La jornada del primer dia a Taizé, a París, el 28 de desembre, ha estat viscuda en un ambient de pregària, silenci i fraternitat.
El dia ha començat a les 8.30 h amb la pregària del matí, celebrada a cada parròquia de referència. Ha estat un primer moment per disposar el cor, començar la jornada en presència de Déu i unir-nos, des de la diversitat de llocs i realitats, en una mateixa oració.
Entre les 9 i les 11 h, hem participat en el compartir per grups, centrat en el passatge bíblic del profeta Elies al mont Horeb. Aquest text ens ha portat a meditar el moment en què Elies, cansat i desbordat, demana la mort, però és visitat i consolat per l’àngel del Senyor, que li diu: «Aixeca’t i menja, que encara et queda molt camí». A partir d’aquest relat, hem reflexionat sobre el do del consol: com hem experimentat el consol de Déu en la nostra vida, com Ell ha consolat altres persones a través nostre i com, en comunitat, aprenem també a consolar-nos mútuament.
A les 11.30 h, ens hem desplaçat al Champ de Mars per recollir el dinar.
A la tarda, hem visitat la Basílica del Sagrat Cor de Montmartre, un lloc de gran força espiritual, on hem pogut resar davant del Santíssim Sagrament. Aquesta basílica és especialment significativa per la seva adoració eucarística perpètua, que es manté de manera ininterrompuda des de fa dècades, i ens ha ofert un temps de silenci profund i adoració.
Hem culminat el dia amb la pregària del vespre (Evening Prayer), acompanyats pel nostre bisbe Josep Lluís Serrano, a l’església de Saint-Sulpice. Allà hem adorat la creu amb cants repetitius, lectures bíbliques i silencis, elements propis de la pregària de Taizé que ajuden a interioritzar la Paraula i a obrir el cor a Déu.
En aquest moment de pregària, hem resat també l’oració del “gra de blat”, amb les paraules de l’Evangeli: «Si el gra de blat no cau a terra i mor, queda sol; però si mor, dona molt de fruit» (Jn 12,24), posant davant del Senyor la pròpia vida, les fragilitats i l’esperança que, lliurades a Ell, puguin donar fruit.
Hem tancat la jornada amb un sopar compartit, agraïts pel que hem viscut, pel camí recorregut junts i pel consol rebut, conscients que, com Elies, encara ens queda camí per fer, però no el fem sols.
Jaqueline Capdevila
