Estimats diocesans,
estimada església d’Urgell,
A les vigílies de la solemnitat de la Immaculada Concepció de Maria fem camí cap una humanitat que ens fa retrobar el sentit del ser persona humana com recordàvem la setmana passada i això gràcies a la maternitat de Maria, expressió de les nostres mares que ens han regalat el do de la vida.
En aquesta segona setmana d’Advent fem un pas endavant en aquest camí de vida. Advent vol dir vinguda, però qui ve? L’experiència d’esperar l’arribada d’algú que ve a visitar-nos sempre és un gest d’entusiasme. Volem conèixer com serà? Què ens durà de nou? Quin serà el seu futur?
Qui de nosaltres no ha tingut l’experiència de rebre un fill, un germà, un nebot que arriba nou a la família, i el volem conèixer ja abans de néixer. L’espera d’una mare i d’un pare pel fill o filla que està creixent em el si de la mare. És el goig i l’esperança de qui arribarà. Certament l’arribada d’un infant en una família és un signe de futur, de vitalitat i de novetat, hi ha un avenir que promet.
En un món on tot sovint ens omplen de notícies que ens porten a mirar-nos a nosaltres mateixos, avaluant el rendiment, l’eficàcia personal, acabem amb el desencís d’una societat cansada com em diria el filòsof, Byung Chul Han.
En un temps de ferides, de guerra, on qui perd sempre és el més dèbil, amb el Papa Lleó XIV demanem una pau desarmada i desarmant. Implorem una pau que ens dugui goig i esperança.
En aquest caminar d’Advent ve la Pau, som convidats a fer de les nostres vides de parròquia, de grups de catequesi, de vida creixent, de famílies, de joves, de grups de Bíblia, de Càritas parroquial, d’aquestes nostres experiències espais d’encarnació, i no solament espais sinó temps d’encarnació, també famílies on l’infant Jesús es pugui encarnar i fer-se present amb tota la seva vulnerabilitat i fragilitat.
La nostra espiritualitat i el nostre seguiment de Jesús de Natzaret es concreta amb un goig i una esperança d’un nen que neix indefens, que necessita de la cura dels pares, Maria i Josep, dels pastors i de tots aquells qui s’hi acostaren.
Goig, joia i esperança són les virtuts i els sentiments que han de predominar en els deixebles de Jesús.
Us proposo en aquest Advent fer el nostre examen de consciència diari analitzant, si de tot cor, el nostre peregrinar és acompanyat del goig, la joia i l’esperança perquè arriba l’infant Déu nascut a Betlem.
Preparem la vinguda del Senyor en aquest temps fort d’Advent sabent que per rebre a Jesús haurem de fer espai dins nostre per acollir els germans que ens visiten.
Rumiem-hi!
Amb el goig i l’esperança per allotjar el Qui vindrà, del Vostre servidor,
✠ Josep-Lluís Serrano
Bisbe d’Urgell
