L’hospitalitat és un deure d’humanitat i un imperatiu que brolla de l’Evangeli. Aixoplugar el qui està desemparat, acollir el foraster, donar-li un espai i un temps de qualitat perquè pugui créixer és un exercici que comporta difi cultats, però que honora les societats i les institucions que ho practiquen. En un món que aixeca barreres, murs i reixes, ens preguntem com transitar cap a una societat més oberta i acollidora, atenta als més vulnerables.
En aquest Seminari volem refl exionar sobre el paper de l’amfi trió i sobre el paper de l’hoste, sobre l’acte d’acollir en un sentit ampli. Al llarg de la vida, tots necessitem ser acollits i tots estem cridats a ser amfi trions dels altres.
¿Què significa acollir bé? ¿Què experimenta l’hoste que arriba? ¿Quins obstacles ha de vèncer l’amfitrió?
Volem pensar-hi en clau cristiana i meditar sobre el carisma de l’hospitalitat que tan fecund ha estat en la història de l’Església.
