Dimecres que ve, amb la celebració del Dimecres de Cendra, iniciarem la Quaresma (del llatí “quadragèsima”, quaranta), el temps litúrgic de quaranta dies que prepara els cristians per a la celebració de la Pasqua. Farem camí fins Dijous Sant, quan entrarem en el Tridu Pasqual, i la gran solemnitat de la festa de les festes, la Pasqua de la Resurrecció del Senyor Jesucrist, vencedor del pecat i de la mort. Aquest és un temps de conversió, dejuni, pregària i almoina, en el qual els fidels busquem renovar la nostra relació amb Déu i amb el proïsme, acollint la llum i l’esperança que venen de l’Evangeli. Així ho diu el Papa en la seva Butlla de convocatòria e l’Any jubilar: “L’Esperit Sant, amb la seva presència perenne en el camí de l’Església, és qui irradia en els creients la llum de l’esperança: Ell la manté encesa com una flama que mai no s’apaga, per a donar suport i vigor a la nostra vida. L’esperança cristiana, de fet, no enganya ni defrauda, perquè està fundada en la certesa que res ni ningú no podrà separar-nos mai de l’amor diví”. Aquest temps de preparació de la Pasqua està marcat pel record dels quaranta anys del poble d’Israel pel desert, camí de la Terra promesa, i també els quaranta dies que Jesús va passar al desert, dejunant i valorant justament les coses materials, abans d’iniciar seva predicació de l’Evangeli. Així, la Quaresma convida a un recés interior, a la reflexió i a la superació de les febleses per mitjà de la fe, i per això l’Església, tot posant-nos cendra al cap, ens diu “Converteix-te i creu en l’Evangeli”, i també “Recorda’t que ets pols i a la pols tornaràs”.
Un dels aspectes més destacats de la Quaresma és la seva dimensió d’esperança, que enguany, celebrant l’Any Jubilar, hem de destacar necessàriament. Malgrat el camí quaresmal és un camí de penitència i sacrifici, també és un camí d’esperança que porta a la resurrecció de Crist. La creu no és el final, sinó el pas previ a la victòria de la vida sobre la mort. Això dona als cristians una profunda confiança en l’amor i la misericòrdia de Déu. L’esperança cristiana no decep ningú, perquè es fonamenta en la promesa de la resurrecció i en la certesa que Déu és fidel, i no abandona mai els seus fills. Durant la Quaresma, aquesta esperança cal que es tradueixi en actes concrets de perdó, austeritat, solidaritat, reconciliació i servei generós al proïsme. No es tracta només d’un canvi personal, sinó d’un compromís comunitari envers la transformació del món, segons els valors de l’Evangeli. Per això, la Quaresma no és un temps de tristesa, sinó d’alegria en l’esperança. És bo viure-la com un camí, que ens condueix a la llum de la Pasqua, on la vida venç la mort i l’amor triomfa sobre el pecat. Enmig de les dificultats, per grans que siguin, aquest temps ens recorda que la fe ens sosté i que, amb Déu, sempre hi ha una nova oportunitat de renaixement, de recomençament.
Molts en aquests dies estan culminant la seva preparació dins el Catecumenat diocesà i parroquial per ser batejats i ser admesos a la comunitat santa dels fills i filles de Déu, el Cos de Crist a la terra. Si ells es preparen amb tanta fe i devoció per al baptisme que rebran la nit de Pasqua, hem de ser també tots els cristians els qui ens preparem per renovar el nostre Baptisme, la gran vocació rebuda de part de Déu, que ens ha perdonat, ens ha unit a Crist, en l’Església, i ens ha omplert de l’Esperit Sant per ser testimonis vius de l’amor de Crist.
