La Diòcesi bressol i llar de les vocacions

Una diòcesi pot enfortir la seva pastoral vocacional amb un pla integral que combini oració, formació, testimoni i acompanyament, així s’ha vist en el recent Congrés de Vocacions que va tenir lloc a Madrid els dies 7 al 9 de febrer, amb un bell lema inspirat en l’Exhortació apostòlica “Christus vivit” del Papa Francesc (nº 286): «Per a qui soc jo? Assemblea de cridats per a la missió». Al Congrés, entre moltes altres aportacions, s’han destacat algunes realitats que ens han d’ajudar en el despertar vocacional que totes les Diòcesis, comunitats, moviments i institucions necessitem amb urgència, i també la nostra societat.

El Congrés formulava la pregunta Per a qui sóc jo? perquè la qüestió vocacional és un repte del nostre temps i de la nostra Església, especialment per als més joves, obrint una recerca de resposta des del discerniment que s’ofereix en l’Església. El segon gran objectiu del Congrés va ser impulsar i consolidar a cadascuna de les Diòcesis un servei que animi la vida viscuda com a vocació i promogui els diferents camins vocacionals, ja que es tracta de descobrir que la nostra vida està cridada a ser una resposta generosa a la crida de Déu, i que la clau vocacional és urgent acollir-la i promoure-la entre nosaltres. Destaco alguns aspectes més rellevants:

  1. Promoure a la Diòcesi una cultura vocacional. Integrar el tema vocacional a les homilies, catequesis i esdeveniments diocesans. És urgent formar sacerdots, catequistes i laics en l’art de l’acompanyament vocacional. I hi ajudarà molt crear un equip diocesà de pastoral vocacional amb representants de parròquies i comunitats.
  2. Pregar per les vocacions. Organitzar grups que acostin la Paraula de Déu i també celebracions i adoracions eucarístiques vocacionals a les nostres parròquies. Cal promoure la pregària per les vocacions en família i en grups juvenils, i designar un dia mensual o anual de pregària per les vocacions a tota la diòcesi. Continuar i ampliar la cadena de pregària per totes les vocacions.
  3. Acompanyament i discerniment. Oferir recessos vocacionals periòdics per a joves en recerca. Crear grups de discerniment amb acompanyament de sacerdots i religiosos. Potenciar l’ajuda espiritual per al procés d’escolta i decisió.
  4. Testimoni i visibilitat. Hem de cuidar la ressonància de les jornades vocacionals en les parròquies, escoles i moviments juvenils. Difondre i compartir testimonis vocacionals en xarxes socials i mitjans comunicatius de la Diòcesi, creant espais de trobada entre joves i sacerdots, religiosos i seminaristes, amb famílies i laics compromesos.
  5. Experiència i missió. Fomentar el voluntariat social i missioner, així com experiències radicals concretes de servei i de compartir amb persones necessitades. Motivar els joves a participar en seminaris o convivències amb comunitats religioses i laics d’institucions de caritat i compromís social. Potenciar les missions diocesanes com a espai de crida i compromís.
  6. Recursos i comunicació. Dissenyar i oferir materials vocacionals (fulletons, vídeos, xarxes socials). Crear un lloc web vocacional amb testimonis, informació i contacte amb formadors, i establir una línia de contacte (WhatsApp o correu) per a consultes vocacionals. Hem de difondre arreu “la bona olor de Crist” (cf. 2Cor 2,14).
Compartir