Avui a tot el Bisbat celebrem la solemnitat de St. Ermengol, patró secundari del Bisbat d’Urgell. Si atenem als dos prefacis dels sants que es poden proclamar en la litúrgia de la missa comprendrem el paper dels sants com a exemples de vida cristiana i com a intercessors per al Poble de Déu. El primer remarca la glorificació de Déu a través dels sants, i agraeix a Déu la manera com ha manifestat la seva glòria en la vida dels sants, ja que són testimonis de la seva obra de salvació en la història. Són models i intercessors pel seu testimoni de fe i caritat, i perquè intercedeixen per nosaltres davant Déu. El segon prefaci dels sants posa més èmfasi en la intercessió i protecció dels sants sobre l’Església i els seus membres. Es remarca la comunió amb ells que són part de l’Església celestial, i recorda la unitat que existeix entre els membres de l’Església a la terra i els sants, que ja gaudeixen de la presència de Déu al cel. Són protectors i intercessors, perquè van viure de manera exemplar, i ara, des de la seva comunió amb Déu, ajuden i protegeixen l’Església amb la seva pregària i intercessió.
La veneració i celebració dels sants té arrels profundes en la tradició cristiana, ja que els sants són persones que han viscut una vida de virtut exemplar i que, després de la seva mort, són amb Déu. Evidentment són molts més que els ja canonitzats. Són intercessors perquè poden fer de mitjancers entre Déu i nosaltres, i els hem de demanar ajuda, protecció i guiatge. El calendari proposa normalment la celebració dels sants coincidint amb la data de la seva mort, que es considera el seu “dies natalis” o dia del naixement celestial, el moment en què van passar a la presència gloriosa de Déu. Aquell dia recordem la seva vida i ensenyances, i si podem els seus escrit o lliçons exemplars. A St. Ermengol com a St. Jordi i altres, els valorem no només per la seva rellevància espiritual, sinó també com a part de la nostra identitat cultural i col·lectiva.
La figura de St. Ermengol, patró nostre, és especialment estimada i venerada per la seva rellevància històrica i espiritual al Pirineu català. Nascut a Aiguatèbia del Conflent, va ser bisbe d’Urgell al segle XI (1010-1035), edificà la tercera Catedral i creà el Capítol de Canonges, en un moment clau per a la consolidació de l’Església i la societat cristiana medieval. Va destacar pel seu treball pastoral i social, contribuint a la construcció de ponts, camins i esglésies, que van facilitar la vida dels habitants i van impulsar el creixement del territori. Aquests esforços no només van tenir un impacte religiós, sinó també econòmic i social, ja que milloraven les condicions de vida de la població. Per això, la seva figura és considerada un exemple de servei i dedicació al bé comú, i el seu culte està profundament arrelat a les tradicions i festes locals. El 3 de novembre de 1035, per un accident mentre construïa el Pont de Bar sobre el Segre, va lliurar la seva vida a Déu. De seguida fou venerat i els ciutadans de La Seu d’Urgell el recordem representant el “Retaule de St. Ermengol”, al Claustre romànic de la Catedral. Reconeixem la seva influència benefactora en la història i la identitat del nostre Bisbat d’Urgell. Per tot això, estimar St. Ermengol significa no només recordar un bisbe que va contribuir al progrés espiritual i material del seu poble, sinó també reconèixer el seu llegat en la història i la cultura catalana.