Amb motiu del 75è. aniversari de la Declaració universal dels Drets Humans, el Dicasteri per a la Doctrina de la Fe ha publicat una esplèndida reflexió sobre la dignitat de l’ésser humà, que vol ser una enèrgica crida a respectar-la i protegir-la, com a condició fonamental d’una societat justa i pacífica. Us convido a llegir-la. Aquesta Declaració sobre la dignitat humana (“Dignitas infinita”), que té l’aval explícit del Papa Francesc, és una síntesi reeixida del pensament de l’Església sobre la dignitat humana, i a la vegada, ajuda a clarificar aquest concepte, objecte sovint de malentesos, il·luminant alguns dels seus aspectes avui enfosquits en la consciència de molts. L’afirmació central és que a cada persona humana, pel seu propi ésser, li correspon una dignitat “infinita” (en expressió de St. Joan Pau II), més enllà de tota circumstància, característica o aparença i en qualsevol estat o situació en què es trobi. Aquest és un principi plenament recognoscible per tothom mitjançant la mateixa raó natural. A la vegada, l’Església, a la llum de la fe, veu refermat i consolidat aquest principi gràcies a la Revelació, que mostra la persona humana com a ésser creat a imatge i semblança de Déu, i redimida per Jesucrist. Per aquesta gran dignitat, tot ésser humà està cridat a conèixer Déu, a estimar-lo, a viure en fraternitat, justícia i pau amb la resta d’homes i dones i, finalment, a entrar en comunió amb Déu mateix en la vida eterna. La festa de l’Ascensió ens assegura que “un que és home com nosaltres” ja és amb Déu, com preguem a la postcomunió. Davant de concepcions esbiaixades, l’Església defensa constantment que la dignitat de la persona li ve pel mateix fet d’existir i d’haver estat creada per Déu. Aquesta dignitat no pot ser eliminada, ja que és intrínseca a la persona i no depèn ni és fruit del reconeixement legal o social. No depèn tampoc de les seves circumstàncies, qualitats o capacitats de comprensió o d’actuació lliure. Qualsevol ésser de l’espècie humana mereix un respecte incondicional, des de la concepció fins a la seva mort natural.
Per tot això, aquesta Declaració denuncia les múltiples situacions en què la dignitat humana es veu greument violada: atemptats contra la vida (homicidis, genocidis, pena de mort, avortament, eutanàsia, suïcidi deliberat…); agressions a la integritat física o moral (mutilacions, tortures, detencions arbitràries, deportacions, esclavitud, prostitució, tràfic de persones, treballs degradants…). I tracta alguns atemptats específics: pobresa, guerra, maltractament dels emigrants, tràfic de persones, abusos sexuals, violències contra les dones, l’avortament procurat, la maternitat subrogada (que tracta mare i fill com a objectes), l’eutanàsia i el suïcidi assistit, la marginació dels discapacitats, la persecució i discriminació per raons d’orientació sexual, la negació de la diferència sexual (que destrueix el fonament de la família), la violència digital o el canvi de sexe (ja que el cos és part de la dignitat de la persona). L’Església reclama ardentment que la dignitat humana se situï en el centre del compromís per al bé comú i de l’ordenament jurídic. Només així es poden sostenir els drets humans fonamentals i la convivència. Per això, demana a les autoritats polítiques que protegeixin i garanteixin les condicions necessàries per a la promoció integral de la persona. Com diu el Papa Francesc, cap persona no ha d’oblidar aquesta dignitat seva, que ningú no té dret a prendre-li.