Sant Pere de Ponts, la seu d’una antiga canònica agustiniana creada al segle XI sota el patronatge dels comtes d’Urgell, celebra enguany el mil·lenari de la seva existència, testificada documentalment el 1024. Els actes de commemoració van començar amb un pregó inaugural el 18 de febrer, i el dimecres 6 de març es va iniciar formalment les activitats previstes amb el concert inaugural del mestre Jordi Savall que va interpretar, acompanyat del seu prestigiós conjunt instrumental Hespèrion XXI, el programa ORIENT-OCCIDENT · Diàleg de les ànimes.
A aquest concert inaugural foren convidats els rectors de la parròquia dels darrers anys, que hi van assistir i van ser rebuts per la corporació municipal, encapçalada per l’Alcalde, Il·lm. Sr. Josep Tàpies Ticó. Hi van assistir el Rector actual, Mn. Pere Morales, i també Mn. Bonifaci Fortuny i l’Arxiprest de l’Urgell Mitjà, Mn. Jaume Mayoral. En acabar, van poder saludar els intèrprets i van poder parlar amb molts veïns de Ponts i rodalies que havien omplert l’església. Les entrades per a aquesta actuació es van exhaurir en menys d’una hora, i l’Ajuntament de Ponts habilità la sala municipal per poder retransmetre el concert en directe, en col·laboració amb Lleida Tv, i oferir-lo gratuïtament a tota la ciutadania.
De Sant Pere de Ponts només se’n conserva l’església, i que, darrerament, ha estat restaurada en gran part per l’Associació Amics de Sant Pere de Ponts, institució que ha efectuat successives campanyes de reconstrucció durant prop d’una vintena d’anys per la que ha rebut la Creu de Sant Jordi.
La primera referència històrica a l’església data de l’any 1024, quan Durand, abat de Santa Cecília d’Elins, restituí l’església de Cortiuda i d’altres béns eclesiàstics a Ermengol, bisbe d’Urgell, en un judici celebrat a l’interior del temple en presència dels comtes de Barcelona i d’Urgell, acompanyats dels seus magnats. Un diploma del 1089 ja esmenta els canonges a propòsit de la renúncia que va fer-ne un tal Pere, fill d’Arnau i senyor de Ponts, de la possessió simoníaca que tenia sobre aquest temple.
La canònica va obtenir importants donacions comtals a la zona de Balaguer, les quals van ser ratificades el 1094, un cop conquerida la ciutat. Al seu entorn, l’any 1143, el comte Ermengol VI va dotar l’església de Sant Pere amb tres masos als termes de Ponts, Agramunt i Alòs de Balaguer respectivament.
El mes de març de 1839 les tropes carlistes van expugnar i incendiar el castell i l’església de Sant Pere. El cimbori octogonal i la coberta de la volta dels peus de la nau van quedar destruïts. La incúria posterior va abocar l’edifici a un progressiu deteriorament, recentment aturat gràcies als treballs de consolidació i reconstrucció. L’abril de 1931 l’església va ser declarada Monument Nacional de Catalunya per la Generalitat Republicana.
