La Jornada del malalt que s’escau el dia de la festa de la Mare de Déu de Lourdes, ens porta a reflexionar sobre l’atenció i la cura dels germans malalts, compromís fonamental del ministeri de Jesús. Els creients estem cridats a reflectir l’amor, la compassió i la misericòrdia que Jesucrist va ensenyar i practicar durant el seu ministeri terrenal. Us proposo 10 principis fonamentals d’actuació que orienten l’amor cristià en situacions de malaltia:
- La compassió i l’empatia son el cor de la cura cristiana del malalt. Jesús va demostrar compassió en cada trobada amb malalts, guarint no només els cossos, sinó també les ànimes. A l’Evangeli, veiem com es commovia per les afliccions dels altres, i aquest exemple és la base de la cura cristiana. Estem cridats a acostar-nos als malalts amb cor compassiu i a fer-nos nostres les seves lluites, compartint-ne els dolors i oferint consol.
- Estar presents i acompanyar com a testimonis de l’Amor de Crist. La simple presència pot ser un testimoni poderós de l’amor de Crist. La malaltia sovint comporta la sensació de solitud, i ser present és una manera tangible de demostrar l’amor cristià, que companya els malalts en el seu camí vital, comparteix les seves alegries i tristeses, i ofereix ajuda.
- L’oració és molt important en la cura cristiana dels malalts, és un pilar on sostenir-nos. Jesús va dedicar temps a la pregària i va ensenyar els seus seguidors a buscar el consol i la llum de Déu a través d’ella. En pregar amb i pels malalts, els cristians participem en un acte de comunió amb Déu, cercant fortalesa espiritual i consol enmig de les proves.
- Cal donar suport espiritual, nodrint la fe en moments d’aflicció i aportant fortalesa a la dimensió espiritual amb lectures bíbliques, reflexions espirituals i diàlegs sobre la fe, que poden oferir consol i esperança en moments d’abatiment. Ajudar a trobar sentit al seu patiment, amb una connexió amb Déu.
- Recórrer als sagraments, que són dons de gràcia i de guarició. La unció dels malalts, la penitència i la comunió, no només ofereixen gràcia i guariment espiritual, sinó que sobretot uneixen fortament el malalt a Crist i a la comunitat.
- Respectar sempre la dignitat de la persona del malalt, valorant-lo com a imatge de Déu. Cada individu és un fill de Déu, molt estimat, i per això cal tenir-ne cura, tot respectant la singularitat i l’autonomia de cada persona malalta.
- Realitzar accions concretes que donin suport pràctic, encarnat, de l’Amor de Déu. L’amor cristià es manifesta no sols en paraules, sinó sobretot en obres. Oferir suport en les necessitats, revela el compromís de servir el proïsme.
- Actuar en col·laboració amb els professionals de la salut, mirant d’integrar les cures espirituals i les medicinals. Així es garanteix un enfocament integral per abordar les necessitats físiques, emocionals i espirituals del malalt.
- Involucrar la Parròquia i la comunitat, ja que som un cos unit. Mirem de crear equips parroquials voluntaris de suport, connexió amb la família, visites regulars i trobades comunitàries que ajudin la participació de la comunitat, compartint la responsabilitat de la cura. Sempre amb discreció i humilitat.
- Vetllar per aportar l’esperança de la vida eterna que anhelem. Hem de poder oferir més que consol temporal, anunciant l’esperança eterna, centrada en la vida divina i l’amor misericordiós i fidel de Déu. La mort no un final. L’esperança cristiana transcendeix les circumstàncies temporals i apunta cap a la promesa d’una vida eterna, on gaudirem de la presència amorosa de Déu.