El dia 15 de desembre com ja és tradició, i al Santuari del Sant Crist de Balaguer, els preveres i diaques d’Urgell van tenir el seu Recés d’Advent de preparació del Nadal, que predicà l’Arquebisbe Joan Enric, amb la celebració de l’Eucaristia que crea i enforteix la comunió presbiteral, i després un dinar nadalenc de festa entre tots els estrets col·laboradors del ministeri del bisbe. Els cants de l’Eucaristia van ser animats per les Germanes Clarisses del Santuari del Sant Crist.
El text que repartí per al Recés l’Arquebisbe Joan Enric és aquest:
1.- Advent és un clam: «Amén. Veniu Senyor Jesús!» (Ap 22,20 (Marana ta!) que ha de sortir de dintre, perquè «realment» el necessito, crec que sense Jesús i la vinguda del seu Regne, no me’n sortiré, no ens en sortirem… perquè sóc pobre. Neix d’un cor humiliat i necessitat de misericòrdia… Veniu! (cf. Lourdes Garriga, la mare: que vingui ja!») I jo ¿El necessito?
El recés ens ajuda a trobar si necessito el Senyor, si compto amb Ell, si crec que Ell vol comptar novament amb mi… I en el bes a Jesús Infant de la Nit de Nadal, que hi vagi aquesta renovació del meu Sí, com el de Maria…
2.- La nostra predicació homilètica.
Recordem el que el Papa Francesc ens diu sobre l’homilia (EG 135-144):
Preparació sabent que Déu vol arribar al seu poble; i Ell obra amb el seu poder a través de la paraula humana; és diàleg de Déu i el seu poble. Ha de donar fervor i orientar l’assemblea a la comunió amb Crist.
Com una mare que parla al cor del seu fill. Que transmeti ànim, alè, força i impuls. Proximitat, veu càlida, mansuets, i amb alegria. Paraules que donin caliu als cors. Unir els cors del Senyor i el seu poble que s’estimen. Bellesa,Bé.
3er. diumenge d’Advent, Gaudete: Fer memòria, recordar des de l’oració i en actitud meditativa, aplicant-m’ho a mi, el que vaig predicar als germans.
2.1. Alegria del que té fe, l’Alegria de l’Evangeli. «Viviu sempre contents, no us canseu mai de pregar, doneu gràcies en tota ocasió…No sufoqueu l’Esperit…Que Déu us faci del tot sants» (1Te 5,16s).
2.2. Acollir l’Esperit que ens envia en missió.- Penseu en la vocació d’Isaïes, que Jesús féu seva a Natzaret (Lc 4,1).- «L’Esperit del Senyor reposa sobre meu» perquè el Senyor m’ha ungit, m’ha enviat a portar la Bona Nova als desvalguts, a curar, a proclamar…» (Is 61,1ss)
2.3. Ser testimonis. «Déu envià un home que es deia Joan. Era un testimoni. Vingué a donar testimoni de la Llum, perquè per Ell tothom arribés a la fe. Ell mateix no era la Llum; venia només a donar-ne testimoni» (Jo 1,6). Un veu i ho proclama, fins amb risc de la vida. Els màrtirs d’avui a Orient, Nigèria… Perquè els altres tinguin accés a aquella mateix Vida. «Us anunciem allò que existia des del principi… allò que hem vist i sentit perquè tingueu comunió amb nosaltres» (1Jo 1,1.3).
Ser la veu de Crist, els seus braços, el seu cor… Com Joan, «Sóc una veu que crida en el desert, Aplaneu el camí del Senyor!» (Jo 1,8).Preparar els camins. Ser veu per a la Paraula, amb el ministeri (cf. St. Agustí).
3. El Nadal i la renovació del Papa Francesc
«Ens comprometem a seguir el programa del Papa Francesc d’anunciar l’Evangeli de l’alegria» (Santuari de Núria) «L’ALEGRIA DE L’EVANGELI omple el cor i la vida sencera dels qui es troben amb Jesús. Els qui es deixen salvar per Ell són alliberats del pecat, de la tristesa, del buit interior, de l’aïllament. Amb Jesucrist sempre neix i reneix l’alegria. En aquesta Exhortació vull dirigir-me als fidels cristians per invitar-los a una nova etapa evangelitzadora marcada per aquesta alegria, i indicar camins per a la marxa de l’Església en els pròxims anys» (EG 1)
Un Papa que segueix les petjades d’Aparecida: els pobres, Crist, i l’Església.
· Una Església pobra per als pobres, l’opció preferencial pels pobres
· Crist és el centre, no pas el successor de Pere
· Una Església cridada a sortir d’ella mateixa i anar vers les perifèries.
