Mn. Pepe Chisvert, Delegat diocesà d’Ensenyament del Bisbat d’Urgell i rector de Sant Julià de Lòria al Principat d’Andorra, ha escrit unes Notes a manera de Reflexions per als Professors de Religió Catòlica del Bisbat d’Urgell, amb motiu de la polèmica partidista i desqualificadora oberta en l’opinió pública.
Us l’oferim per a la vostra coneixença:
1. Em sembla que el que està en joc és la llibertat. La llibertat per a poder viure en l’àmbit públic manifestant la pròpia identitat sense haver de censurar-la. És necessari que el nostre país segueixi essent un espai de llibertat on les diferents experiències puguin narrar-se, dir-se i dialogar entre si. Avui s’està volent imposar un criteri únic, com en temps no gaire llunyans ho van fer les dictadures. El criteri únic s’identifica amb el laïcisme, que proposa una concepció de l’home arreligiós i exigeix l’expulsió de les religions de l’àmbit públic. Llibertat per a les famílies i els alumnes que volen triar l’ensenyament religiós.
2. L’educació no és una propietat de l’Estat, sinó que correspon als pares —així ho diuen les nostres lleis—. I els pares han de tenir no només el dret en teoria, sinó en la pràctica, de poder educar als seus fills com ells jutgin més adequat. I això ho ha de fer possible l’Estat. Si l’Estat s’identifica amb una educació única i igualitarista per a tots, no només s’impedirà als pares una educació lliure per als seus fills, sinó que haurem caigut en una concepció estatalista, amb conseqüències terribles per a la nostra societat. Doncs ja no és el poble que parla i viu lliurement, sinó aquells que tenen el poder.
3. D’altra banda, es difon i es vol imposar des de les escoles una concepció de la persona humana que, eliminant el sentit religiós de la persona, redueix l’home a ser un mera peça en l’organització social. Censurar el sentit religiós és castrar la persona humana, despullar-la de les preguntes fonamentals que la fan buscar, que la fan interessar-se per la realitat. Necessitem, com mai, homes i dones lliures, i això no serà possible si s’elimina de l’educació la dimensió religiosa de l’home i de la dona.
4. Per això, us convido a defensar aquest espai de llibertat que és l’ERE (ensenyament religiós escolar) no només per al bé dels mestres i professors de religió que la imparteixen o, com malèvolament diuen certs mitjans, els privilegis de l’Església. Defensar l’ERE és defensar la llibertat de tots. I ja saben i així actuem, que l’ensenyament religiós a l’escola no és la catequesi, ni s’imposa a ningú sinó que tota escola l’ha d’oferir obligatòriament, però és cada família i cada alumnes qui l’escull. Igualment, que ningú no li digui a cada religió allò que considera que pot dir i ensenyar, i el que no pot dir ni ensenyar, p.ex. de la creació, de la necessitat de la gràcia, de l’amor de Déu que fa plenament feliç, de la grandesa de l’oració del Parenostre, de les festes i ritus de cada confessió, etc… I les escoles que no volen oferir la possibilitat de triar la religió per als alumnes a Educació Infantil, Secundària i Batxillerat, els estan escatimant uns coneixements que els serviran molt a la seva vida, i, a més, se situen fora del compliment de la legislació vigent.
5. Un últim comentari com ja us deia en un correu anterior als mestres i professors de religió del nostre Bisbat d’Urgell: Heu tingut sempre la nostra confiança i la manteniu. El vostre criteri i la vostra responsabilitat ha fet i farà una bona «adaptació curricular» per als vostres alumnes, en funció del poc temps que teniu al vostre horari per a impartir la nostra assignatura. Estic totalment convençut de la vostra professionalitat, de la vostra vocació eclesial i del vostre lliurament al més important que teniu: els vostres alumnes i les seves famílies.
Ànims i endavant!
Una abraçada,
Mn. Pepe Chisvert
Delegat d’Ensenyament del Bisbat d’Urgell
27 de febrer de 2015