Tindrà lloc a tota l’Església del 8 de desembre de 2015 al 20 de novembre de 2016. Ho va anunciar el dia 13 de març el Sant Pare Francesc durant una celebració penitencial a la Basílica de Sant Pere del Vaticà a l’inici de la iniciativa titulada «24 hores per al Senyor», promoguda pel Consell Pontifici per a la Promoció de la Nova Evangelització. I, en ella, va anunciar la convocatòria d’un Jubileu de la misericòrdia. «He decidit de proclamar un Jubileu extraordinari sobre la misericòrdia de Déu. Serà un Any Sant de la misericòrdia».
Paraules del Sant Pare (Text íntegre) 13.3.2015:
També aquest any, a les vigílies del Quart diumenge de Quaresma, ens hem reunit per celebrar la litúrgia penitencial. Estem units a tants cristians que, avui en cada part del món, han rebut la invitació a viure aquest moment com a signe de la bondat del Senyor. El Sagrament de la Reconciliació, de fet, permet acostar-nos amb confiança al Pare per tenir la certesa del seu perdó. Ell és veritablement «ric en misericòrdia» i l’estén amb abundància sobre aquells que recorren a Ell amb cor sincer.
Ser aquí per tenir l’experiència del seu amor, és sobretot fruit de la seva gràcia. Com ens ha recordat l’apòstol Pau, Déu mai no deixa de mostrar la riquesa de la seva misericòrdia en el curs dels segles. La transformació del cor que ens porta a confessar els nostres pecats és «do de Déu»: nosaltres sols no podem. Poder confessar els nostres pecats és un do de Déu, és un regal, és «obra seva» (cf. Ef 2,8-10). Ser tocats amb tendresa de la seva mà i plasmats de la seva gràcia ens permet, per tant, apropar-nos al sacerdot sense por per les nostres culpes, sinó amb la certesa de ser rebuts en el nom de Déu, i compresos malgrat les nostres misèries. I, també, dirigir-nos sense un advocat defensor: en tenim només un, que ha donat la vida pels nostres pecats. És Ell que, amb el Pare, ens defensa sempre. En sortir del confessionari, sentirem la seva força que restaura la vida i retorna l’entusiasme de la fe. Després de la confessió serem renascuts.
L’Evangeli que hem escoltat (cf. Lc 7,36-50) ens obre un camí d’esperança i de consolació. És bo sentir sobre nosaltres la mateixa mirada compassiva de Jesús, així com ho ha percebut la dona pecadora a la casa del fariseu. En aquest passatge retornen amb insistència dues paraules: amor i judici.
Està l’amor de la dona pecadora que s’humilia davant el Senyor; però abans hi ha l’amor misericordiós de Jesús per ella, que l’empeny a apropar-se. El seu plor de penediment i de goig renta els peus del Mestre, i els seus cabells els eixuguen amb gratitud; els petons són expressió del seu afecte pur; i el perfum vessat en abundància testifica com n’és Ell de valuós és als seus ulls.
Cada gest d’aquesta dona parla d’amor i expressa el seu desig de tenir una certesa ferma en la seva vida: la d’haver estat perdonada. I aquesta certesa és bellíssima! I Jesús li dóna aquesta certesa: acollint-la li demostra l’amor de Déu per ella, justament a ella!, una pecadora pública! L’amor i el perdó són simultanis: Déu li perdona molt, li perdona tot, perquè «ha estimat molt» (Lc 7,47); i ella adora Jesús perquè sent que en Ell hi ha misericòrdia i no condemna. Sent que Jesús l’entén amb amor. A ella, que és una pecadora… Gràcies a Jesús, els seus molts pecats Déu se’ls carrega a l’esquena, no els recorda més (cf. Is 43,25). Perquè això també és veritat, eh? Quan Déu perdona, oblida. Oblida. I és gran el perdó de Déu! Per a ella ara inicia una nova estació; ha renascut en l’amor a una vida nova.
Aquesta dona ha trobat veritablement el Senyor. En el silenci, li ha obert el seu cor; en el dolor, li ha mostrat el penediment pels seus pecats; amb el seu plor, ha cridat a la bondat divina per rebre el perdó. Per a ella no hi haurà cap judici que no sigui el que ve de Déu, i això és el judici de la misericòrdia. El protagonista d’aquest encontre és certament l’amor, la misericòrdia que va més enllà de la justícia.
Simó el fariseu, el patró de casa, al contrari, no aconsegueix trobar el camí de l’amor. Tot està calculat, tot pensat… Roman detingut al llindar de les formalitats. L’amor formal és una cosa lletja, no s’entén. No és capaç de complir el pas següent per a anar a trobar Jesús que li porta la salvació. Simó s’ha limitat a convidar Jesús a dinar, però no l’ha rebut veritablement. En els seus pensaments invoca només la justícia i fent-ho així s’equivoca.
El seu judici sobre la dona l’allunya de la veritat i no li permet ni tan sols comprendre que és el seu hoste. S’ha detingut a la superfície -en la formalitat- no ha estat capaç de mirar el cor. Davant la paraula de Jesús i a la pregunta sobre quin servent havia estimat més, el fariseu respon correctament:
«Aquell a qui més se li ha perdonat». I Jesús no deixa de fer-li veure: «Has jutjat bé» (Lc 7,43). Només quan el judici de Simó és dirigit per l’amor, llavors està en el que és just.
La crida de Jesús empeny a cada un de nosaltres a no aturar-nos mai en la superfície de les coses, sobretot quan som davant d’una persona. Estem cridats a mirar més enllà, a centrar-nos en el cor per veure fins a quina generositat cada un és capaç. Ningú no pot ser exclòs de la misericòrdia de Déu: ningú no pot ser exclòs de la misericòrdia de Déu. Tots coneixen el camí per a accedir-hi i l’Església és la casa que rep tothom i a ningú no rebutja. Les seves portes romanen obertes, perquè els qui són tocats per la gràcia puguin trobar la certesa del seu perdó. Com més gran és el pecat, més gran ha de ser l’amor que l’Església expressa cap a aquells que es converteixen. Amb quant d’amor ens mira Jesús! Amb quant d’amor guareix el nostre cor pecador! Mai no s’espanta dels nostres pecats! Pensem en el fill pròdig que, quan decideix de tornar on el pare, pensa en dir-li un discurs, però el Pare no el deixa parlar: L’abraça. Així és Jesús amb nosaltres: «Pare tinc tants pecats» – «Però Ell estarà content si tu hi vas: t’abraçarà amb tant d’amor! No tinguis por…
Estimats germans i germanes, he pensat sovint en com l’Església pugui fer més evident la seva missió de ser testimoni de la seva misericòrdia. És un camí que s’inicia amb una conversió espiritual. I hem de caminar aquest camí. Per això, he decidit convocar un Jubileu extraordinari que tingui en el centre la misericòrdia de Déu. Serà un Any Sant de la Misericòrdia. El volem viure a la llum de la paraula del Senyor: «Sigueu misericordiosos com el Pare» (cf. Lc 6,36). I això especialment per als confessors, eh? Cal tanta misericòrdia!
Aquest Any Sant s’iniciarà en la pròxima solemnitat de la Immaculada Concepció i conclourà el 20 de novembre de 2016, diumenge de nostre Senyor Jesucrist Rei de l’univers i rostre vivent de la misericòrdia del Pare. Confio l’organització d’aquest Jubileu al Pontifici Consell per a la Promoció de la Nova Evangelització, perquè pugui animar-lo com una nova etapa del camí de l’Església en la seva missió de portar a cada persona l’Evangeli de la misericòrdia.
Estic convençut que tota l’Església, que té tanta necessitat de rebre misericòrdia, perquè som pecadors, podrà trobar en aquest Jubileu l’alegria per redescobrir i fer més fecunda la misericòrdia de Déu, amb la qual tots estem cridats a donar consolació a cada home i a cada dona del nostre temps. No oblidem que Déu ho perdona tot, i Déu perdona sempre. No ens cansem de demanar perdó. Confiem des d’ara aquest Any a la Mare de la Misericòrdia, perquè dirigeixi envers nosaltres la seva mirada i vetlli sobre el nostre camí: El nostre camí penitencial, el nostre camí amb el cor obert, durant un any a rebre la indulgència de Déu, a rebre la misericòrdia de Déu.