Els bisbes de França van fer públic fa uns anys un preciós escrit sobre el valor de “retrobar el temps de llegir”, que és essencial per a un cristià. Afirmaven que, per més que el cristianisme no sigui una religió del llibre sinó una religió de la Paraula, el cristià sempre estimarà les paraules revelades del Senyor. És Crist, qui revela l’home a si mateix i el condueix a Déu, però els llibres de la Bíblia (τα βιβλία) tenen un lloc important en l’estructuració del creient. Van acompanyar la transmissió de la fe, es van beneficiar de les tècniques de reproducció de textos i fins i tot de vegades les van provocar (transició del rotlle al còdex, del còdex al llibre, etc.). Els llibres són les joies d’una tradició viva.
Més enllà de les Sagrades Escriptures, els cristians, des de les èpoques més remotes, no han deixat d’escriure per a ensenyar i debatre, com testimonien els anomenats “Pares de l’Església”, aquells escriptors que van contribuir a anar expressant la fe. Llegir les obres que ens arriben del passat és acollir una tradició viva, enriquir-la al seu torn amb la nostra participació activa. La societat secular també viu d’aquest èxit i continua pensant que mirem el món “dempeus sobre les espatlles dels gegants” que ens van precedir i ens beneficiem del seu esforç. Tota la tradició cultural i literària, les nostres “humanitats”, viu d’aquests pressupòsits que són directament heretats de la cultura cristiana del llibre. La mateixa noció de civilització i la idea d’humanitat són inseparables del naixement de l’escriptura.
I tanmateix… què passa avui? Que es llegeix poc. La lectura requereix temps i aquesta és la principal objecció de tot cristià contemporani. Prendre la decisió de donar-se temps per a llegir vol dir organitzar-nos el temps d’una altra manera. A través del llibre, cadascú pot fer-se diferent dels altres i accedir a una vida interior autònoma, amb les seves fites pròpies, la seva geografia íntima, la seva identitat singular. Llegir és també trencar la monotonia dels dies, i donar-se l’alegria d’enriquir-se amb allò que es descobreix. Llegir és beure d’una font que no s’esgota quan t’hi acostes, per més que requereix un mínim de silenci interior. Ho has de voler, com vols un bé preuat; és una elecció però també una riquesa, la del temps preservat. Allí es revela una part secreta que només pertany a un mateix però de la qual podem comunicar-ne alguna cosa. El llibre és un regal que ens oferim. Oferir un llibre a un altre és fer-lo entrar en complicitat amb un mateix, és donar-li un senyal. Comprem i regalem llibres bons, fem-ne préstec de la biblioteca, rellegim els que ens han fet bé. Sobretot, rellegim sovint la Bíblia, el llibre del cristià per excel·lència. Perquè creure és adherir-se a Déu, fent l’homenatge de la intel·ligència. Homenatge, que no sacrifici! Entendre, comparar, vibrar, buscar, descobrir, a través de la lectura, és honrar Déu, que és el mestre i creador de totes les coses.
Ser cristià és enriquir-se amb les aportacions dels altres, habitant la cultura pròpia d’una època. A través del llibre, cada cristià pot construir-se, i en definitiva, esdevenir el “mestre” de si mateix. No podem restar amb la formació inicial, rudimentària. Llegir les grans obres del patrimoni, en particular el patrimoni cristià o l’espiritualitat contemporània, d’una manera “lliure” és un enfocament diferent del de la lectura documental o la recerca curiosa. Benvolguts, m’animo i us animo a llegir més!