Benvolguts germans,
Però, qui és sant Joan d’Àvila? Quina és l’actualitat de la seva vida i del seu missatge? Què significa que sigui proclamat doctor de l’Església?
Quan era a punt d’embarcar per anar-se’n a Amèrica, l’arquebisbe de Sevilla va canviar els seus plans. Havia quedat encantat amb la seva activitat evangelitzadora i li va demanar que es quedés a exercir el ministeri a Espanya. Joan d’Àvila va recórrer els pobles i ciutats d’Andalusia, la Manxa i Extremadura. Va residir a Granada, on ja figura amb el títol de Mestre, i va romandre durant els últims quinze anys de la seva vida a Còrdova, diòcesi d’on va ser prevere. Va morir a Montilla, el 10 de maig de 1569. Allí es veneren les seves relíquies al Santuari que porta el seu nom.
Sant Joan d’Àvila va ser un gran coneixedor de la Sagrada Escriptura. Sobre ell es deia que si, per desgràcia, la Bíblia s’arribés a perdre, ell sol la restituiria a l’Església, perquè se la sabia de memòria. I va ser també un gran escriptor. Entre els seus llibres principals es troba el tractat de vida espiritual Audi, filia, que va començar a escriure quan va estar reclòs a la presó inquisitorial de Sevilla, a causa d’acusacions infundades de les quals va sortir completament absolt. A més, entre d’altres obres, va escriure el Tratado del amor de Dios, el Tratado sobre el sacerdocio, La Doctrina cristiana (un catecisme que podria ser recitat i cantat), dos importants Memoriales que van tenir influència notòria en el concili de Trento, les Advertencias al Concilio de Toledo, nombrosos Sermones, Pláticas espirituales i un esplèndid Epistolario.
Va gaudir del particular carisma de saviesa, fruit de l’Esperit Sant, i convençut de la crida a la santedat de tots els fidels del poble de Déu, va promoure les diferents vocacions a l’Església: laïcals, a la vida consagrada i al sacerdoci.
Desprès, generós i, sobretot, enamorat de Déu, va viure desposseït dels béns materials, però amb el cor ple de fe i d’entusiasme evangelitzador, dedicat del tot a la pregària, a l’estudi, a la predicació i a la formació dels pastors del poble de Déu. Per a això va fundar una quinzena de col•legis, precedents dels actuals Seminaris, i la Universitat de Baeza (Jaén).
En els seus deixebles va deixar una profunda empremta pel seu amor al sacerdoci i la seva entrega total i desinteressada al servei de l’Església. Centrat en allò que ell anomenava «el benefici de Crist», podem qualificar-lo com el doctor de l’amor de Déu als homes en Crist Jesús; el mestre i el místic del benefici de la redempció. Aquestes són les seves paraules: «Grande misericordia y grande favor fue sacarnos de las miserias y del captiverio en que estábamos, y sacarnos para hacernos no siervos, sino hijos.»
Va ser Mestre i testimoni de vida cristiana; contemporani d’un bon nombre de sants que van trobar en ell amistat, consell i acompanyament espiritual, com per exemple sant Ignasi de Loiola, sant Joan de Déu, sant Francesc de Borja, sant Pere de Ribera, sant Joan de la Creu, sant Pere d’Alcàntara, sant Tomàs de Villanueva, o santa Teresa de Jesús mateix.
Pelegrinatge a Roma i celebracions a Espanya
A http://sanjuandeavila.conferenciaepiscopal.es es pot obtenir informació sobre la seva figura i sobre les activitats previstes amb motiu del seu doctorat.
Madrid, 27 d’abril de 2012