Dilluns dia 19 de desembre va tenir lloc el Recés espiritual que predica l’Arquebisbe Joan Enric per als preveres d’Urgell cada any en aquestes dates, per acabar de preparar el Nadal, i per celebrar junts com a família i presbiteri diocesà, la propera solemnitat del Naixement del Senyor. Va tenir lloc al Santuari Basílica del Sant Crist de Balaguer i hi assistiren una cinquantena dels preveres de la Diòcesi així com també els diaques.
En acabar la xerrada de l’Arquebisbe, tingué lloc una estona de silenci i pregària personal on molts preveres van aprofitar per celebrar el sagrament de la reconciliació entre ells. L’acte central de la jornada fou la celebració de l’Eucaristia al Santuari del Sant Crist de Balaguer presidida per l’Arquebisbe Joan-Enric i on van concelebrar els preveres i diaques, especialment, els dos ordenats en el darrer any, Mn. Gabriel Casanovas, i Mn. Antoni Baldomà. Els cants foren solemnitzats per les Germanes Clarisses del Sant Crist de Balaguer.
A la seva homilia l’Arquebisbe convidà els preveres a viure amb intensitat el seu ser sacerdotal des de la figura profètica de Joan Baptista i glossà l’Evangeli del dia de Lc 1,5-25 on l’àngel Gabriel anuncia el naixement del Baptista a Zacaries i aquest quedà mut per haver dubtat. Mons. Vives contraposà aquest episodi amb el fiat de Maria que no dubtà mai que el que l’àngel li anunciava es compliria per més que li demanà com es faria allò: llibertat i gràcia. L’Arquebisbe exhortà els preveres i diaques a sentir-se joiosos del ministeri missioner rebut i a viure el Nadal portant la salvació que Crist ens ofereix, especialment als més febles: malalts, pobres, presos i marginats.
L’esquema del RECÉS de l’Arquebisbe fou aquest:
1. Veniu a reposar
Cal aprendre a reposar en el Senyor: silenci, repòs, lloc tranquil, capella, escoltar, donar temps, cercar la pau de Déu, cercar el perdó del Pare…
Moisès: “Descalça’t que el lloc que trepitges és sant!” (Ex 3,5)
El cec de Jericó: “Què vols que et faci? – Senyor, que hi vegi!” (Mc 10,51)
“Maria, no tinguis por” (Lc 1,30).- “Josep, no tinguis por” (Mt 1,20)
2. Què ens acompanya a cadascú en aquest Recés, com hi venim? què visc? :
• Dificultats en l’exercici del nostre ministeri, poca resposta, descreença, indiferència de la gent davant la nostra missió pastoral?
• Guerres i violència, terrorismes, crisi de valors i econòmica, pobresa enquistada, capitalisme injust?
• Malalties i mort de persones estimades, soledat i debilitat de la vida?
• Amb moltes pors, pot haver-hi lloc per a l’esperança, per a la il·lusió i el servei?
• La conversió pastoral nostra, a la llum del Misteri de Nadal, la humilitat de Déu, l’amor que es fa real i proper en un Infant, la Pau que davalla del cel per a tots els homes i dones de bona voluntat, la gràcia de Déu que tot ho pot.
3. Exigències més fonamentals de la nostra identitat (Papa Francesc 23.9.2015).-
“Pau, servent de Jesucrist, cridat a ser apòstol, destinat a anunciar la bona nova de Déu” (Rm 1,1), (2ª lectura d’ahir, diumenge IV cicle A).
1. “Som servents de Jesucrist”.- Servents d’oració assídua, amb la Litúrgia de les Hores i l’Eucaristia, la meditació i els sagraments per als fidels.
2. “Destinats a anunciar la bona nova de Déu”.- La predicació de la Paraula de Déu, que hem acollit i donat, com la Verge Maria al Nadal.
3. “Cridats a ser apòstols”.- Som pastors missioners.
3.1. Siguem “amics de Déu”, servents de tothom. Mediadors i intercessors. Atrevir-se a ser humils per demanar i servir. Creuar cada dia la mirada amb la de Jesús, per viure en la confiança contínua amb el Senyor.
Explicar-li a Déu el que tu necessites, i sobretot el que necessiten els altres, els germans, l’Església, els pobres i el món. Si no ho fem nosaltres, qui ho farà?
Viure en l’abandó confiat. La llum de Déu ens fa veure que no hem de dirigir nosaltres les coses, sinó acceptar que sigui Ell qui porti la història, amb la seva Providència.
I Déu sempre ens respon: Cal acollir el signe dèbil d’una noia Verge i d’un fillet, l’Emmanuel = que és Déu amb nosaltres.
3.2. Estimar la Paraula, guardar-la i predicar-la, ja que és Bona Nova de Déu.
El Diumenge de la Paraula, demanda del Papa Francesc, i dels Bisbes de Catalunya.- “La vostra Paraula fa llum als meus passos, és la claror que m’il·lumina el camí!” (Sl 118,[119] 105).
Estudiar contínuament l’Evangeli, pregar amb els salms, il·luminar la vida amb la Paraula de Déu.
Anunciar el goig de Crist, mot i ressuscitat.
3.3. “La nostra major alegria és ser pastors, res mes que pastors, de cor indivís i amb una entrega total d’un mateix que ja no ens fem enrere mai més.”
No pasturar-se un mateix, sinó saber anar enrere, abaixar-se, descentrar-se, per alimentar de Crist la família de Déu. Pastors propers a la gent
Sense autoreferencialitat, o narcisisme o mundanitat. Mai notaris o buròcrates. Prudents com a líders i astuts com administradors. Forts amb la feblesa de Déu. No deixant que la por ens paralitzi. Promotors de la cultura de l’encontre. Testimonis de la condescendència divina, de la seva misericòrdia. Amb el diàleg com a mètode.
Aprenents de Jesús, seguidors seus “benèvol i humil de cor” (Mt 11,28-29)
Treballadors en comunió, col·legialment, ja que aquesta és la missió confiada. Cuidar molt la unitat, reconciliar les diferències, perdonar-nos els uns als altres i superar tota crítica maliciosa i tota divisió.
