Homilia de l’Arquebisbe primat de Canterbury Justin Welby en les Exèquies de S.M. la Reina Elisabet II el 19 de setembre de 2022 a l’Abadia de Westminster

Veniu Esperit Sant

 

[1Cor 15,20-26, 53ss. / Salm 42,1-7 / Joan 14,1-6]

 

Veniu Esperit Sant, ompliu-nos amb el bàlsam del vostre amor guaridor. Amén.

 

El model per a molts líders és ser exaltats en vida i oblidats després de la mort. El patró per a tots els que serveixen Déu, famosos o anònims, respectats o ignorats, és que la mort és la porta a la glòria.

 

Sa difunta Majestat va declarar en un missatge retransmès en ocasió del seu 21è. aniversari que dedicaria tota la vida a servir la Nació i la Commonwealth. Poques vegades s’ha complert tan bé una promesa com aquesta! Pocs líders reben l’efusió d’amor que hem vist.

 

Jesús –que a la lectura proclamada no diu als seus deixebles com seguir, sinó a qui seguir– va dir: “Jo sóc el camí, la veritat i la vida”. L’exemple de Sa difunta Majestat no es va establir a través de la seva posició o ambició, sinó a través de qui va seguir. Sé que Sa Majestat comparteix la mateixa fe i esperança en Jesucrist que la seva mare; el mateix sentit de servei i del deure.

 

El 1953, la Reina va començar la seva Coronació amb una oració silenciosa, aquí mateix, a l’altar major. La seva lleialtat a Déu es va donar abans que qualsevol persona li retés lleialtat. El seu servei a tantes persones en aquesta Nació, l’Estat Lliure Associat i el món, es va fonamentar en el seguiment de Crist, Déu mateix, que va dir que “no va venir a ser servit, sinó a servir i a donar la vida per la salvació de molts”.

 

Les persones de servei amorós són rares en qualsevol àmbit de la vida. Els líders de servei amorós són encara més rars. Però, en tots els casos, aquells que serveixen seran estimats i recordats, mentre que aquells que s’aferren al poder i als privilegis seran oblidats durant molt de temps.

 

El dolor d’aquest dia, sentit no només per la família de la difunta Reina, sinó per tota la Nació, la Commonwealth i el món, sorgeix de la seva vida abundant i del seu amorós servei, que ara se n’ha anat de nosaltres. Ella era alegre, present per a tants, atenyent una multitud de vides.

 

Preguem especialment per tota la família, que pateix com totes les famílies en un funeral, incloses tantes famílies arreu del món que han perdut algú recentment; però en el cas d’aquesta família, ho fa al centre d’atenció més rutilant. Que Déu guareixi el seu dolor, que el buit deixat a les seves vides quedi superat amb records d’alegria i de vida.

 

El missatge de Sa difunta Majestat durant el confinament del Covid va acabar dient: «Ens trobarem de nou», paraules d’esperança d’una cançó de Vera Lynn. L’esperança cristiana significa certa expectativa d’una cosa encara no vista.

Crist va ressuscitar d’entre els morts i ofereix la vida a tothom; vida abundant ara i vida amb Déu en l’eternitat.

 

Com diu la nadala: “On les ànimes manses el rebran, encara entra el Crist estimat”.

Tots afrontarem el judici misericordiós de Déu; tots podem compartir l´esperança de la Reina, que en la vida i en la mort hi va inspirar el seu lideratge de servei.

Servei en la vida, esperança en la mort. Tots els qui segueixen l’exemple de la Reina, i la inspiració de confiança i de fe en Déu, poden dir amb ella: “Ens tornarem a trobar”.

 

(Traducció catalana de la Delegació de Mitjans de Comunicació de la Diòcesi d’Urgell)

Compartir