Els passats dies 24 i 25 de maig van tenir lloc de manera telemàtica les anuals Jornades de Vicaris i Delegats per al Clergat. En aquest any llarg, s’ha volgut posar l’atenció en la cura de cada sacerdot. Cura personal, humana, psicològica i espiritual. De cada sacerdot, i dels sacerdots amb altres sacerdots. Van obrir les jornades Mons. Joan-Enric Vives Sicília, arquebisbe d’Urgell i President de la Comissió Episcopal per al Clergat i Seminaris, i Mons. Jesús Vidal Chamorro, bisbe auxiliar de Madrid i President de la Subcomissió Episcopal de Seminaris, que van dirigir a tots els participants una salutació de benvinguda. També hi van ser participants Mons. Francisco Cerro Chaves, arquebisbe de Toledo, Mons. Gerardo Melgar, bisbe de Ciudad Real i Mons. Eusebio Hernández Sola, bisbe de Tarazona, tots ells membres de la Comissió Episcopal per al Clergat i els Seminaris.
A la tarda del 24 de maig va intervenir S.E. Carlos Osoro Sierra, Cardenal-Arquebisbe de Madrid, amb dues ponències sobre el tema: “Sacerdots, despertem a la missió”. Va subratllar que «no podem sortir, si no ho fem junts». Però cal sortir cap a una doble direcció: cap a dins, per trobar-nos amb nosaltres mateixos, i cap a fora, per trobar-nos amb tots els homes. I els sacerdots són els primers cridats a començar aquesta sortida. Avui l’anunci de Jesucrist es fa més urgent que mai, ja que és la veritable necessitat que tenen els homes. El sacerdot operari diocesà, Rv. Emilio Lavaniegos González, director de la Residència Mossèn Sol (Castelló), va intervenir el matí de dimarts 25, i va presentar el projecte d’ajuda integral per a sacerdots que estan dirigint amb gran eficiència. Les seves intervencions van resultar profundes i amenes, donant peu a la participació dels més de 45 assistents.
Va assenyalar en la seva primera ponència tres punts essencials, que cal tenir en compte: la formació permanent i concreta, encarnada en la realitat del sacerdot a la seva diòcesi; la responsabilitat personal de cada prevere pel que fa a la cura de la seva pròpia persona i la importància de l’amistat en la fraternitat sacerdotal. En diversos moments va repetir la frase: «un sacerdot que acull un germà en dificultats, en un tresor».
I, finalment, la tarda del 25 va tenir lloc una taula rodona on van participar Mons. Ciriaco Benavente Mateos, Bisbe emèrit d’Albacete, que, amb un estil àgil i molt senzill, va fer partíceps tots els delegats com havia viscut a la residència sacerdotal de Plasència aquests dies difícils del confinament. El Rv. Miguel Ángel Arribas Sánchez, membre de la Vicaria per al Clergat de Madrid, va assenyalar com va viure aquells dies en la cura i l’atenció als seus pares, i com el telèfon es va convertir en un mitjà per a estar a prop dels sacerdots i seminaristes durant aquests mesos, i encara avui li segueix servint per prestar aquesta cura. I el Rv. Jesús Castilla, Vicari per al Clergat de Burgos i director de la Residència sacerdotal, que va mostrar com atén les necessitats humanes, mèdiques i espirituals dels 92 sacerdots jubilats residents. Van ser tres testimonis que van enriquir molt les Jornades i van deixar un desig de seguir treballant i ajudant els sacerdots.
