El dia 6 de juny, Dilluns de Pentecosta, Festivitat litúrgica de Maria Mare de l’Església, l’ermita de Sant Romà de Vila, a Encamp, va celebrar el tradicional Aplec, enguany presidit per l’Arquebisbe d’Urgell i Copríncep d’Andorra, Mons. Joan-Enric Vives.
A la seva arribada el Copríncep fou rebut per la Cònsol Major de la Parròquia Hble. Sra. Laura Mas i pel Rector i Vicari episcopal, Mn. Antoni Elvira i l’Arxiprest Mn. Ramon Sàrries.
La Missa enguany va poder tornar a ser celebrada a l’església romànica del segle XII, i van concelebrar amb l’Arquebisbe el Rector, l’Arxiprest de les Valls d’Andorra, i Mn. David Codina. Van assistir-hi els veïns i amics de Vila així com les autoritats comunals, encapçalades per la Cònsol Major i pel Ministre de Turisme i Telecomunicacions, i fill de la parròquia, M.I. Sr. Jordi Torres.
A la seva homilia l’Arquebisbe subratllà 3 idees fonamentals: en primer lloc, va voler posar de manifest la importància de retrobar-se en l’aplec, superada la pandèmia, en la seva dimensió més original: trobada festiva primer per celebrar l’Eucaristia i, també, per compartir la taula, la festa i la germanor.. Un aplec sempre ens porta a Jesús que comparava moltes vegades el Regne del cel amb un gran banquet, on tothom hi té lloc, una taula parada on no només hi caben les persones amigues, sinó tothom, sense accepció de persones. L’aplec ens recorda l’obertura i fraternitat que hem de tenir els uns envers els altres, que ens permeti superar els tancaments i egoismes.
En segon lloc, l’Arquebisbe destacà com Sant Romà, que els habitants de Vila tenen com a protector i intercessor, fou un màrtir que va donar la seva vida per seguir Jesús, durant la persecució de Dioclecià (s. IV) que li van tallar la llengua perquè no seguís exhortant a convertir-se al cristianisme els pagans. El miracle que se li atribueix és que malgrat això va continuar parlant i predicant Jesús. Ens cal aprendre dels màrtirs i saber donar testimoni de Jesús amb valentia i coratge, amb la nostra paraula, però sobretot, amb el nostre exemple i vida, sense avergonyir-se mai de la fe.
En tercer lloc, Mons. Vives recordà com en aquell dia, tota l’Església celebrava la memòria de la Benaurada Verge Maria, Mare de l’Església, en el dilluns de Pentecosta. L’Arquebisbe va recordar com Maria és mare de tot el Poble de Déu, pares, mares, infants, joves, vells, ancians… Maria és mare de misericòrdia, mare de consol, mare d’esperança, mare de la salut, mare de totes les famílies. I per això avui li preguem com a fills que l’estimen, honoren i que esperen que Ella ens sigui protectora.
Finalment, el Copríncep episcopal va demanar pregar com a catòlics perquè tots els països de la terra, i especialment el Principat d’Andorra, valorin, respectin, ajudin i acompanyin, financiïn, i protegeixin, el bé tant gran que és la família tal com els catòlics l’entenen: un pare, una mare, uns nens, uns avis, uns cosins, uns parents… I va demanar que “el legislador andorrà tingui present aquest bé tan gran que és la familia i que les reformes que es vulguin incloure en el Codi de família siguin reformes que vagin a favor de la família, a favor dels nens, a favor dels joves, a favor dels avis, que són socialitzats i acollits en la família, a favor dels malalts, a favor dels vulnerables. Que aquest sigui el gran ideal que ens mogui també a Andorra. Jo és l’Andorra que vaig trobar quan vaig venir-hi fa 20 anys i és l’Andorra que m’agradaria també que es mantingués. No depèn de mi, però sí que depèn de tots, també dels catòlics, que hem d’aportar a aquesta societat la nostra visió perquè els nostres legisladors hi siguin fidels: als programes electorals amb els quals es van presentar, amb allò que hi havia, i no amb allò que no hi havia, i fer coses que no s’han preguntat primer a l’electorat. Aquest és el camí democràtic de fer les coses”.
Al final de la Missa va tenir lloc la benedicció d’una nova campana segons el ritual de benedicció litúrgic establert: la campana “Jesús i Maria” del 1597 i originària de l’antiga església de Sant Jaume dels Cortals. La campana del segle XVI, que ara serà col·locada al campanar de l’església de Santa Eulàlia d’Encamp, ha estat restaurada gràcies a les aportacions econòmiques de la gent de la parròquia. També se l’ha batejada per voluntat popular amb el nou nom de “Romana” afegit, com a commemoració de la seva restauració i benedicció durant l’aplec de Sant Romà de Vila.
El Sr. Robert Lizarte, responsable del museu Casa Cristo del Comú d’Encamp i reconegut campaner del país, ha explicat que “gràcies a una nova tècnica de restauració s’ha pogut recuperar la campana sense haver de fondre-la sinó soldant-la, fet que ha permès també restablir el seu so original”.
La Cònsol major, Hble. Sra. Laura Mas, ha fet referència a la recuperació de les tradicions populars postpandèmia i ha explicat que “estem molt contents que puguem reprendre aquesta tradició amb normalitat a l’interior de l’església de sant Romà” i ha destacat que aquest any amb una efemèride com la “benedicció d’aquesta campana amb més de 400 anys d’història”.
