La Catedral de Girona va acollir el dia 4 d’abril la missa exequial pel bisbe de Girona, Mons. Francesc Pardo i Artigas. Un miler de persones va poder dir l’últim adéu al qui ha estat al capdavant de la diòcesi durant 13 anys i mig. La cerimònia fou presidida per l’arquebisbe metropolità de Tarragona, Mons. Joan Planellas, i concelebrada pel nunci apostòlic d’Espanya i Andorra, Mons. Bernardito C. Auza; el cardenal arquebisbe de Barcelona, Mons. Joan Josep Omella, el conjunt de bisbes de les diòcesis amb seu a Catalunya, entre ells l’Arquebisbe d’Urgell, Mons. Joan-Enric Vives, també el bisbe de Mallorca i l’Auxiliar de València, el Vicari general de Perpinyà-Elna, els abats de Montserrat i Poblet, juntament amb un centenar llarg de preveres. Hi van assistir una nombrosa representació de la família, membres de la Cúria diocesana i autoritats civils, entre les quals l’alcaldessa de Girona, Marta Madrenas; les conselleres Lourdes Ciuró, de Justícia, i Gemma Geis, d’Universitats; i el president de la Diputació de Girona, Miquel Noguer; la directora general d’Afers Religiosos, Yvonne Griley, entre d’altres càrrecs institucionals.
A primera hora del matí es va instal·lar la capella ardent amb el fèretre del bisbe Francesc, que va anar rebent la visita dels fidels. A continuació, a le 11,30h, i ja amb la catedral plena a vessar, començava la cerimònia.
Durant la seva homilia, Mons. Joan Planellas va esmentar el “Càntic de les Criatures” de sant Francesc d’Assís per remarcar la mort com a una “germana” de la qual cap ésser vivent no es pot escapar. Per a Planellas, la realitat de la mort ens fa experimentar la nostra més absoluta pobresa. Va fer una crida a l’esperança: “Caminem cap a l’esperança, fins la nostra trobada amb Déu; la vida del bisbe Francesc ha estat curulla d’aquest caminar en l’esperança”.
Mons. Planellas va fer un repàs a la trajectòria pastoral del bisbe Francesc com a rector i després com a bisbe de Girona i les seves respectives responsabilitats tant a la Conferència Episcopal Tarraconense com a la Conferència Episcopal Espanyola. En aquest darrer cas, fou el responsable de la Pastoral de la Salut. L’arquebisbe Planellas va dir que “encara és recordat per la seva entrega i dedicació predicant un fort vincle de solidaritat entre el dolor i la malaltia, donades també les seves circumstàncies personals”.
Pel que fa a l’àmbit de la Conferència Episcopal Tarraconense, Planellas va destacar la creació de Catalonia Sacra, la “nineta dels seus ulls”, en el moment en què el bisbe Francesc es va responsabilitzar del Secretariat Interdiocesà de Conservació i Promoció de l’Art Sagrat: “Estimava entranyablement i profundament Catalunya, i la seva gent. Preocupat per poder transmetre en tot moment a les noves generacions la bellesa de la fe expressada secularment en el llegat cultural, patrimonial i artístic de la nostra Església”.
Va definir el bisbe Francesc com a “missioner incansable”: “amb una activitat que l’ocupava plenament. Allà on veritablement gaudia era anant a les parròquies, estant entre la gent li sortia el millor d’ell mateix”. Va lloar l’entrega generosa i el llegat de pastor i va revelar que en el seu testament espiritual ha deixat escrit: “Dono gràcies a Déu d’haver-me escollit pastor, a semblança de Crist el Bon pastor, de l’Església de Girona, a la qual estimo amb totes les meves forces i a la qual he procurat servir durant aquests anys”.
Al final de la missa, el recent elegit Administrador diocesà, Mons. Lluís Suñer, i un dels germans del bisbe Francesc, el Sr. Pere Pardo, van adreçar unes paraules de comiat i d’agraïment. Seguidament, es va procedir a donar sepultura al cos del bisbe Francesc al centre de la nau, entre el presbiteri i l’orgue, just al costat de la tomba del bisbe Josep Cartañà, el darrer que va ser enterrat al temple, l’any 1963.
El bisbe Francesc va morir a Girona el passat dijous 31 de març a la nit, a l’Hospital Trueta de Girona, on es trobava ingressat des del 3 de març a causa d’una insuficiència respiratòria provocada per una broncoaspiració.
Fotos: Bisbat de Girona
