El Bisbat d’Urgell puntualitza les informacions sobre les immatriculacions que han estat publicades. Aquestes són les declaracions de Mons. Joan-Enric Vives i Sicília, Arquebisbe d’Urgell en el següent vídeo que transcrivim a continuació:
TRANSCRIPCIÓ de les Declaracions de l’Arquebisbe Vives 23.7.2020
El Bisbat d’Urgell té interès a remarcar alguna informació més fidedigna de tots aquest temes entorn de les immatriculacions, que avui, d’alguna manera, la Consellera de Justícia i el Vicepresident del Govern han fet públics.
Ens sembla molt bé que s’hagi fet un mapa de les immatriculacions. Ens sembla molt bé que hi hagi un interès perquè tota la voluntat popular es pugui expressar. Però el que nosaltres volem manifestar és que l’Església no s’ha apropiat de cap propietat de manera indeguda. Nosaltres el que sí que hem fet és que, la llei ens havia prohibit, ja des del segle XIX, que propietats de temps immemorial que eren de l’Església (per exemple, la mateixa Catedral de Sta. Maria d’Urgell), i ho eren, tothom ho sabia, i tothom ho respectava. I així s’ha viscut segles i segles.
Quan al segle XIX es crea el Registre de la Propietat, l’Església no ho pot posar al seu nom. Immatricular vol dir que per primera vegada un propietari se li dóna, se li atribueix un terreny. I això és el que hem fet. Sempre legalment. Sempre segons la legalitat vigent. Mai no s’ha vulnerat la llei, de cap manera. Hi ha gent que ens ajuda, mai arbitràriament. Persones del Registre de la Propietat, del Cadastre, i altres, han anat col·laborant. Era tot allò que el poble sentia i ja sabia des de molts segles que era de l’Església, de la Parròquia: un camp; un camp que havia de donar blat per al sacerdot; la rectoria; les esglésies; les ermites; els cementiris, quan era el cas; etcètera. I això és el que hi ha (al darrere de les immatriculacions).
Veig que moltes d’aquestes propietats diuen que estan a les nostres comarques. Doncs, possiblement, perquè (el Bisbat d’Urgell) és una de les zones més rurals de Catalunya, on també hi ha boscos, i si es mira per quantitat de metres quadrats, potser és possible. Però certament que voldríem demanar que es fes amb objectivitat.
És molt injust que es tracti així l’Església Catòlica, que ha treballat molt pel patrimoni, pels edificis, els ha mantingut durant molts i molts segles i els ha mantingut bé; i ha posat els seus treballs i les seves obres d’art i els seus llocs per a un ús participatiu, públic, en el bon sentit. I per tant, vull manifestar que hi ha molt bona relació amb Ajuntaments i amb la gent interessada. Pot haver-hi algun privat, sí, que hagi trobat alguna llinda incorrecta… Bé, és normal; doncs, ho resoldrem bé. Però, potser, no sé si ens cal massa mediació més. Creiem que el que hi ha hagut i s’ha fet, s’ha fet bé.
https://youtu.be/HywVG6n7FRw
